“És una peça única per les seves característiques, que documenta el primer vestigi de cristianisme a la ciutat, que acredita que en la decadència d’Iluro hi va haver una introducció de la religiositat i que ara tothom podrà visitar i conèixer”. Aquesta és la definició que el director del Museu Arxiu de Santa Maria, Nicolau Guanyabens, fa de la lauda sepulcral paleocristiana que es podrà veure a l’antic baptisteri de la Basílica.
L’estrena es farà dissabte coincidint amb la jornada de portes obertes de tot Santa Maria en el dia de la seva patrona, la Mare de Déu de la Candelera. La lauda vol ser un reclam més per a Santa Maria i l’Ajuntament confia que serveixi per afegir al·licients a les visites guiades: “volem que la gent conegui el patrimoni i la història, tant la gent de la pròpia ciutat com els visitants i la lauda és un referent en aquest sentit que ara podran conèixer”, explicava el regidor Quim Fernàndez.
Del segle VLa lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria és una peça del segle V que Marià Ribas va descobrir el 1958 i que es va extreure en una operació complicadíssima d’un conjunt de tombes de la necròpolis just davant de la Basílica. La lauda es va exhibir primer al Museu de la ciutat i des del 1975 a la Cripta de la Capella dels Dolors, quan va ser reclamada pel Museu Arxiu de Santa Maria. Deteriorada per la humitat d’on era, ha estat restaurada els darrers 9 mesos a Sant Cugat, al Centre de Restauració de Catalunya. “Es tracta d’una peça molt delicada que ha demanat treballar amb la màxima cura i que gràcies a la bona feina ha recuperat l’aspecte i el color dels seus inicis”, explica va Guanyabens.
La tapa d’una tomba “diferent”
Dissabte es beneirà i s’inaugurarà la restauració de la lauda sepulcral, una peça única que Nicolau Guanyabens no s’està de definir com “part important del patrimoni històric de Mataró”. La lauda és “una peça singular perquè conté en la capçalera un crismó en relleu com a element decoratiu que no és afegit sinó que es va fer in situ”. La lauda és una sola peça de grans dimensions (2,10 per 0,85 metres) i és feta d’un material anomenat “opus signinum” o el que és el mateix: morter de calç i picadís d’obra cuita.