El Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú, informa que la campanya de micromecenatge per reparar la locomotora Mataró del Tren del Centenari ha estat un èxit de participació. Si tot va bé la pròxima primavera ja tindrem la vella locomotora novament en marxa tirant dels seus tres cotxes de passatgers. La reparació s’està fent als tallers especialitzats A.R.M.F. de Lleida, en part gràcies als plànols que es conserven al Museu de Mataró, que van ser lliurats pel mataroní Ricard Bonamusa, vicepresident de l’Associació dels Amics de la Ciutat de Mataró (A.C.M.).
L’autoria dels plànols correspon a La Maquinista Terrestre y Marítima (M.T.M.), constructora d’aquesta rèplica als seus tallers de Sant Andreu, per encàrrec de la R.E.N.F.E., amb motiu de la celebració del Primer Centenari del Ferrocarril a Espanya (Peninsular), ja que l’original que va inaugurar la línia Barcelona-Mataró s’havia perdut.
Celebració del 28 d’octubre
La ciutat de Mataró sempre ha sigut fidel a la celebració dels aniversaris de la inauguració del seu ferrocarril, el 28 d’octubre de 1848, en algunes ocasions amb la participació de Barcelona i altres poblacions de la línia, així com d’autoritats del Govern central i de l’empresa del ferrocarril. Per parlar d’aquest tema, Josep Rovira Puig i el que escriu, van tenir una reunió el 18 de novembre de 2012 amb Ricard Bonamusa, que recorda com de nen la seva tieta el va portar al carrer de Lepant per veure el gran esdeveniment la celebració del Centenari del Primer Ferrocarril: “El meu record del Centenari del primer tren de la Península de l’any 1948, va ser veure de molt lluny el seguici d’homes i dones empolainats d’època anant cap a l’Ajuntament. Una multitud de mataronins va esperar l’arribada de la reproducció d’aquell primer ferrocarril que va cobrir el trajecte Barcelona-Mataró”.
Encara amb la memòria viva de les fastuoses celebracions de l’any anterior, a les 9:30 del 28 d’octubre de 1949, l’Alcalde de Mataró, Antoni Cabot va procedir a col·locar una corona de llorer davant el monument a Miquel Biada, iniciant així un costum que ha continuat fins a l’actualitat.
Deu anys després del Centenari, Joan Comas va donar una conferència sobre Miquel Biada i el ferrocarril, en el Grup Cultural El Caliu, més tard anomenat Ateneu Popular de Mataró, tot comentant sobre el romanticisme de Biada perllongat pels romàntics del tren, i les peripècies del centenari. A partir d’aquell moment Ricard Bonamusa també s’inclou: “Des d’aleshores vaig ser un romàntic més, i com a president de l’Ateneu, vaig organitzar els actes de l’ofrena floral a Miquel Biada fins a l’any 1971, que vam passar-ho a l’Ajuntament”.
La locomotora del Centenari
El 1972, Bonamusa va preguntar a José Mª Fortuny si la locomotora del Centenari podria ser guardada a Mataró. La resposta va ser que el lloc idoni era l’antic dipòsit de Vilanova i la Geltrú, per la seva infraestructura ja existent. Davant d’aquesta situació, l’entusiasta Bonamusa va demanar-li els plànols per poder construir una altra rèplica en un futur a la seva ciutat, comptant amb què l’existència del Grau en Enginyeria Mecànica de l’Escola Universitària, faria possible tirar endavant aquest projecte. La petició va ser atesa, i després de convidar-lo a un restaurant de Barcelona, juntament amb Gregori Conill, enginyer en cap de la M.T.M., van anar a les oficines de Sant Andreu, fent-li lliurament de la còpia dels 105 plànols de la Locomotora del Centenari, que al cap de poc temps Bonamusa els va dipositar al Museu de Mataró, sent aleshores director Narcís Major. Vet aquí com Ricard Bonamusa es va convertir en un romàntic més del tren, va continuar la tradició de l’ofrena floral i va aconseguir els plànols de la locomotora del Centenari, tot i que la il·lusió de construir la seva rèplica, encara no s’ha complert.
