Les Santes, si existeixen, porten la camisa blava dels Capgrossos de Mataró. La seva acció ajuda els castellers mataronins sempre i enguany més que mai. La història blava va sofrir un salt important el passat 25 de juliol quan en una Plaça de Santa Anna a rebentar i aficionada com mai als castells, els Capgrossos van assolir la fita de fer la tripleta màgica. La màgia va ser imperfecta perquè el quatre de nou va quedar en intent carregat però l’actuació dels de la camisa blava va ser inapel·lable i suposa un esglaó més superat per aquesta colla que aspira a fer tremolar el G4 casteller.
Els blaus van encetar la històrica exhibició amb el segon cinc de vuit de l’any. La catedral dels castells va pujar amb corda però fet un mar de nervis que van aflorar en una descarregada en certs moments perillosa i més guerrillera que la de l’anterior intent d’aquest any. Amb tot, l’execució irregular no va deixar de mostrar un estat, el del cinc blau, envejable. La segona ronda era crucial per la diada i els de blau ho sabien. S’enfrontaven al primer nou del dia, el tres, que se’ls havia resistit a Terrassa. El castell, impecable als assajos, va pujar mogut però es va saber compassar en una bona carregada. La baixada va ser meritòria i emocionant amb un tronc ratllant a gran altura i una defensa de l’estructura digne d’elogi. El castell es va completar finalment tot i ser, probablement, un dels tresos més durs de pelar de tots els fets pels Capgrossos.
La figura del quatre de nou es va alçar sobre la plaça
L’hora de la veritat va arribar en forma de quatre de nou folrat en tercera tanda. Era el segon cop que els mataronins l’afrontaven però tots els elements diferien de l’intent de Vilafranca del 2003. Els Capgrossos estaven segurs, havien assajat el castell, eren més gent que mai a plaça i estaven disposats a fer més gran la seva llegenda. El convenciment i la concentració eclipsaven el patiment i els nervis. La massa es mostrava segura davant el repte i el mastodòntic castell va dibuixar la seva figura en una Plaça silenciosa com mai.
La pujada aviat va alertar de la batalla que es presentaria però el castell va respondre les envestides amb una seguretat formidable. El folre va saber fermar un castell que pujava a l’espera de batzegades majors. Aquestes no arribaven fins el punt de ser poc el perill que assaltava el castell al moment, entranyable, en què l’anxaneta dels blaus llançava la mà a l’aire fent l’aleta. El perill, amenitzat pels nervis començava llavors, però el castell aguantava i no va ser fins quan es disposaven a baixar sisens que el somni blau va acabar bruscament, en forma de llenya, però havent sabut patir i tenint el primer quatre de nou amb folre carregat en tota la història dels blaus. La festa, a Santa Anna, era total i del tot justificada.
El resultat final va enrabiar alguns per la caiguda d’un quatre tocat de mort. El cert és que, quan amb tota la canalla fora, el castell es va ensorrar, l’èxit de la descarregada era més proper que mai. Amb tot l’eufòria va ser immensa perquè els Capgrossos havien tornat a fer història, a casa seva, amb Les Santes com a testimonis o coautores de la gesta. La tripleta màgica blava, el sostre castellers fins 1993, ja era una realitat i els deure de fer-la completament descarregada no deixa de ser un gran repte pel Concurs de Tarragona del 3 d’octubre.
Els convidats: Vilafranca excel·lent i Lleida solvent
Van acompanyar als mataronins en aquesta diada pels llibres d’història local els habituals escuders de Vilafranca que van complir a Mataró amb la tradició no escrita de, cada any, tirar-hi el primer extra de l’any. Els actuals números u dels castells van bastir en segona ronda un dos de nou amb folre i manilles que valorant-ne l’execució i l’estètica sols pot ser titllada d’excel·lent. Abans havien ofert un quatre de nou treballar i van acabar amb cert mal peu al ser sols capaços de carregar un tres de nou que no semblava verd i d’estavellar-se amb un pilar de set menys galàctic que de costum. Els Castellers de Lleida per la seva part, van saber jugar dignament el paper de tercera colla en discòrdia descarregant de forma solvent el cinc, el dos i el quatre de set amb l’agulla.