L’estiu passat, Ràdio Argentona es va fer ressò de la notícia i, immediatament, no només els mitjans locals, es van començar a fer ressò de l’imminent tancament dels cinemes de l’empresa Unicines SA. Avui es completa la crònica d’una mort anunciada.
Segons l’empresa, el tancament dels cinemes s’esdevé a causa de la davallada de públic que han patit els cinemes urbans després de l’obertura de les multisales de Cinesa al centre comercial Mataró Parc. En canvi, la majoria dels treballadors no es creuen aquesta versió i es recolzen en la creença que l’avançada edat del propietari dels cinemes fa que aquest es vulgui treure alguns maldecaps de sobre aconseguint també el màxim rendiment econòmic d’uns solars ben col·locats i de considerables dimensions.
Ben aviat farà vint-i-sis anys que el Cinema Iluro va obrir les seves portes. Al llarg d’aquest quart de segle, han estat moltes les persones que hi han anat a veure pel·lícules. Els qui vulguin veure’n una per darrera vegada, ho poden fer avui a tres quarts d’onze de la nit. Quan Moulin Rouge acabi, el The End acabarà també amb un dels cinemes més grans de tot Europa.
Ahir a la nit, tot i ser un mal dia, els treballadors del cinema van considerar la nostra presència i ens van deixar parlar amb ells. Ens van explicar moltes coses. De totes elles, ens quedem amb l’expressió entristida, la resignació i la forçada serenitat amb què ens van atendre. Un dels treballadors, ensopit, va exclamar retòricament: «I demà què?»
Redacció// Freqüència Iluro.