Mataró està inmersa en la XXena Setmana de Música Antiga, el cicle que va començar dissabte va celebrar ahir el seu tercer concert. Aquest últim va ser a la Capella dels Dolors de Santa Maria, amb la formació Ensemble Unda Maris, a les 10 de la nit.
Jordi Domènech, com a contratenor; Joan Vives, a les flautes de bec; Marju Vatsel, amb el clave; Fernando Quiroga, a la viola de mà; Jordi Comellas, amb la viola d’arc; i Jordi Rallo, a la percussió, van oferir de repertori “LA CANCIÓN DEL EMPERADOR”, una peça de música de les Corts del Renaixement.
Després que l’any passat, coincidint amb el 250 aniversari de la mort de Johann Sebastian Bach (1685-1750), el programa va ser un fidel reflex de la música de Bach en les seves diferents vessants, aquest any s’ha retornat a la música medieval i renaixentista.
Després de la presentació el dissabte a la tarda a la Biblioteca Pompeu Fabra, que va omplir l’espai de música del recinte i del dos concerts celebrats a la Basílica de Santa Maria el dissabte i dilluns a la nit, amb la Capella de Ministrers i l’esmentat Ensemble Unda Maris respectivament, queden dues cites per a poder disfrutar dels sons medievals i renaixentistes d’aquesta XXena Setmana de Música Antiga: una xerrada d’Antoni Rossell i el concert d’Speculum. Són les següents:
Divendres 16 de novembre.
A les 8 del vespre. Can Palauet (carrer d’en Palau, 32).
Es farà la conferència «La música trobadoresca: la dialèctica de la creació lírica», a càrrec d’Antoni Rossell, cantant i professor titular de la UAB.
Diumenge 18 de novembre.
A les 6 de la tarda. Capella dels Dolors (Basílica de Santa Maria).
SPECULUM
Musica nel Castello
Alba Fresno, viola d’arc
Juan Carlos de Mulder, viola de mà
Pedro Estevan, percussió
Ernesto Schmied, flautes i direcció
Programa:
. Nach der senenden claghe, Wizlaw von Rügen (s. XIV)
. Estampie Royal, anònim (s. XIV)
. Ave Maris Stella, anònim (s. XIV)
. Questa fanciulla, Francesco Landini (ça.1326·1397)
. Umblemens vos pri merchi, anònim (s. XIV)
. Mors sui se je ne vous vois, Guillaume de Machaut (ca.1300·1377)
. Cancionero Escorial, anònim (s. XV) (sense títol) Madona par la torna
. Tre fontane , anònim (s. XIV)
. En seumeillant, Johannes Trebor «Robert» (s. XIV)
. Quod jactatur, Johannes Ciconia (1370·1412)
. Mariam Matrem Virginem , anònim (s. XIV)
. Inperayritz, anònim (s. XIV)
Des del seu debut l’any 1996 i fins la seva última gravació («Fumeux fume par fumee», «CHOC» – Le Monde La Musique, gener 2000), cada una de les seves actuacions ha obtingut l’aplaudiment unànime de la crítica i públic. Veus i instruments dibuixen les línies de l’arquitectura musical gòtica.
Speculum és la veu de la poesia i del so d’aquesta música recollida en comptats manuscrits europeus.
L’Arts Nova espanyol ocupa un lloc de rellevància i la recuperació d’aquest patrimoni poc explorat, és per al grup Speculum una realitat que es tradueix en l’enriquiment musical i en el gaudi del públic.
Aquest significat del fet musical queda perfectament expressat en les paraules del poeta britànic nascut al segle XV Thomas Moore en un fragment de l’obra Utopia: «Tota la seva música, la que es toca amb instruments i la que es canta amb veu humana, sembla i expressa els afectes naturals; el timbre i la melodia s’elaboren a mida de l’obra, de tal manera que, ja sigui oració, o una cançó alegre, assossegada, agitada, de lamentació, o d’ira; representen el significat de cada estat d’ànim i, meravellosament, aconsegueixen commoure, provocar, penetrar i inflamar les ànimes dels que escolten.»
Redacció// Freqüència Iluro