El Poema de Nadal fa quedar petita la Capella del Sagrament

Josep Maria Cusachs i Genís Mayola van posar veu i música al poema de Segarra

El Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra és un clàssic d’aquestes èpoques a terres catalanes. Són molts els pobles que any rere any repeteixen la seva lectura en actes populars. Mataró no queda enrera, i també es fidel a aquesta tradició. La cita amb el tradicional poema va ser el passat dissabte 30 de desembre a la Capella del Sagrament de la basílica de Santa Maria. La capella va quedar petita per a tots els mataronins que van voler acostar-se a sentir aquest clàssic català. L’assistència va ser d’allò més satisfactòria i molts dels espectadors van haver de presenciar el recital drets.De nou el tàndem Cusachs i MayolaJosep Maria Cusachs, gran aficionat a la poesia, va ser l’encarregat de recitar els versos de Segarra. Però no ho va fer sol, sinó que va estar acompanyat pel piano i la guitarra de Genís Mayola. Cusachs i Mayola, acostumats a treballar junts en actes d’aquest tipus com el record a la memòria de Miquel Martí i Pol, no es van solapar en cap moment, sinó que la música va actuar totalment sola, donant temps per descansar i recuperar la veu a Cusachs. I és que l’acte va durar gairebé una hora, en què les protagonistes principals van ser les paraules de Cusachs. Com no podia ser d’altre manera en el context del recital, les cançons que Mayola va tocar al piano van ser clàssics nadalencs tant coneguts per tots El desembre congelat i el Cant dels ocells. La veu de la soprano Magda HuguetLa interpretació de la nadala El noi de la mare, va comptar també amb la col·laboració de Magda Huguet. La soprano va ser l’encarregada d’interpretar la tradicional tonada, acompanyada a la guitarra per Mayola, instants abans que acabés l’acte.  El Poema de Nadal va tornar a demostrar que malgrat el pas dels temps, i com a bon clàssic, no passa de moda i és capaç de seguir reunint a un important nombre de persones, que es capaç d’estar fins i tot una hora dret si és per escoltar alguns dels versos més coneguts d’un dels millors poetes de la literatura catalana, Josep Maria de Segarra. 

Relacionats