Ningú pretenia descobrir res, perquè la pràctica totalitat dels presents eren amics i coneguts. I això els va donar un plus, aquell de jugar a casa i tenir l’afició amb tu. Parlem de Junts un projecte seriós assentat sobre les trajectòries fallides o passades d’alguns dels seus components. Al grup se’l veu convincent i treballador, i a poc a poc agafa aquelles complicitats que els poden fer ascendir fins a la lliga on volen jugar. Seria neci no reconèixer que encara els queda, però apunten bé, molt bé, realment bé. Ben encaminats estan, de la mà d’una proposta musical que beu de dues fonts que combinades els poden donar la fórmula.L’una és el rock vuitantero. Ni hortera ni cubat com l’arròs. Aquell que queda, aquell que val i que es combina amb l’altra font, la d’un pop català, sentimental, en la línia sauera més pel fons que per les formes musicals. Música enganxosa en el bon sentit, impregnant comercialitat i cantarella, però amb fons de composició d’importància on es nota que, al darrera, hi ha gent que val. Cal seguir-los amb atenció.