Contra la crisi, millor Sant Joan. La que segurament és la festa col·lectiva més catàrtica de tot l’any va tornar a ser massiva a la ciutat de Mataró i a tots els nuclis habitats on es parla català en aquest tros de terra. Els ingredients van ser els de sempre, revetlles organitzades per la ciutat, la gran festa d’inauguració del Cruïlla de Cultures a la platja del Varador, tot el litoral copat per gent que ja sopa a la sorra i s’hi està fins tard, el Carrer de Sant Joan vivint la seva festa amb tots els ets i uts, les coques, el cava, els excessos i un cel daurat, que va amenaçar però finalment va resistir immune amb milers de petards que s’enlairaven des d’arreu.La nit més curta de l’any va veure com tots els petards que no escataven enguany abans de la Revetlla s’aliaven perquè la banda sonora de la nit no fallés. Hi haurà queixes dels venedors i apel·lacions a la situació, però de petards no en van faltar i al punt que es feia de nit començaven a ressonar per gust dels que els hi agraden i malestar dels que no, mascotes incloses. Les llargues cues a les casetes que venen material pirotècnic i a les fleques i pastisseries també apuntaven a que res pot amb els petards i les coques. I els prestatges de cava dels supermercats semblaven saquejats. Era Sant Joan.La platja, l’epicentreA la nit, la platja es va convertir i cada vegada més, en el gran epicentre –repartit, això sí– de la Revetlla. Es pot comptar com a platja el Carrer de Sant Joan que amb ritus i cada any amb més gent celebren l’onomàstica amb la foguera, les bruixes, el sant, la Flama del Canigó, els dos gegants i tota una mandanga molt ben trobada que guanya adeptes any rere any.
Comptarem platja si parlem de tot el litoral, on els xiringuitos fan l’agost i la sorra acaba que sembla un femer. I parlem de platja si es parla de l’inici del Cruïlla amb un concert i sessió de discoteca que va acabar quan ja era ple dia, pels volts de les set de la matinada.Inici mogutEl Sant Joan a la platja té dues parts quasi separables. La dels concerts que enguany van congregar molta gent i van saber-se estriar uns grups més que adients per la vetllada i la de després, quan curiosament més corrues de gent van a petar a la platja i la del Varador sembla respirar un ambient únic que fa d’aquesta nit del 23, oficiosament i a un mes vista, com una primera nit de Santes. Al punt que es feia de dia, la gent va desfilar, alguns es banyaven i els trens cap a Barcelona anaven plens en hora intempestiva. Havia passat Sant Joan, Mataró dormia la ressaca del matí més desèrtic de l’any i les bones notícies s’acumulaven. Falta un mes per Les Santes, és estiu i hem anat a dormir sense parlar de la crisi.