Les dues classes de mataronins que hi ha –els polítics i els que no ho són– s’han passat bona part de la història moderna buscant quelcom que, com diu la frase, “posi la ciutat al mapa”. Ciutat idiosincràtica però poc donada a auto-valorar-se, ha traçat herències i camins i finalment veu com un d’aquells aspectes que la significaran va caure del cel, com aquell qui diu. Mataró coneix des d’ahir dijous la Col·lecció Bassat sota els arcs revitalitzats de la Nau Gaudí. I amb això es projecta dins el mapa cultural i artístic català. No ho diuen els d’aquí, també els “d’allà”.Aurèola d’ocasió històrica en la inauguració de la Col·lecció Bassat, amb President del Parlament, subdelegat del govern espanyol i Conseller de Cultura en una foto on qui reia més era Lluís Bassat i el que més cara de murri posava era l’alcalde Joan Antoni Baron. Una foto per a la posteritat com data d’inici d’un camí cap a diferents direccions però que significa el matrimoni entre l’art contemporani català, el talent i el mecenatge –per tant també la ‘pela’– de Bassat i la seva esposa Carmen i l’olfacte d’un ajuntament, el de Mataró, que quasi se sent estrany davant un projecte amb poques o nul·les opinions de dissens. Així obra a casa nostra un Museu amb vocació nacional, que ve a omplir un buit expositiu a nivell català i dins una nau que no sols té el cognom i l’autoria de màgic. La Nau Gaudí llueix més que mai “guardant” un Picasso, un Miró, els Subirats o els Guinovarts. I la victòria a escala local d’haver canviat ordinadors per obres reputades mereix ara l’enhorabona i no pas la lluita per a veure de qui és la medalla. El regidor de cultura Sergi Penedès va parlar de “la valentia del govern de decidir un canvi d’usos encertat”.
La Nau, seu per tempsLa Nau Gaudí, la primera obra del genial arquitecte reusenc, amb arrelaments a Mataró entre els quals hi va tenir el seu únic amor, la Pepeta Moreu, semblava una altra il·luminada per a l’ocasió en un vespre fosc de novembre. L’antiga Nau de la Cooperativa La Obrera Mataronesa, després d’enèsimes fallides de les constructores i una rehabilitació que té força més de tornar a començar que no pas de refer el que es pogués, acull aquesta Col·lecció –sembla que es vol evitar el ‘Museu Bassat’, marca que predominarà i queda– d’art contemporani català i sembla que va per temps. A la inauguració quasi cap referència a La Farinera que ha d’acollir algun dia el gran Museu. El dia abans en roda de premsa sí. Bassat l’espera “amb il·lusió però conscient que costarà”. Baron sempre ho lliga al desenvolupament de tot el sector de la Ronda Barceló i això, amb el mercat i situació actual i passejant-hi, convida a jugar a sumar lustres per fer la travessa de quan es veurà el Museu Bassat de totes totes.Quan arribi el dia, a més, la Nau Gaudí podria seguir acollint col·lecció de Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró –nom del formalisme de l’entesa– com per exemple especialitzar-se en escultura. Però això ja són figues d’un altre paner que el d’un dijous amb molts somriures i expectació: el d’una inauguració reeixida i una imatge simptomàtica de les ganes que hi ha per començar a gaudir de l’art, la de gent esperant per poder entrar quan hi havia tres dies sencers amb portes obertes.
L’Oportunitat en majúscules“L’altre dia obríem el TecnoCampus, que és una aposta de ciutat que teníem clara, això d’avui és una oportunitat, que va aparèixer i que vam saber aprofitar”. Així va començar Baron la seva intervenció en la inauguració de la Col·lecció. Especialment cofoi parlava de la Nau Gaudí dient “sense aquesta Nau i l’experimentació de Gaudí aquí amb els arcs parabòlics no hi hauria Sagrada Família”. El batlle es va felicitar de l’Oportunitat, així en majúscules, aprofitada i va agrair la suma de complicitats que ho va fer possible. I si l’Alcalde estava encantat, el publicista Lluís Bassat estava per tirar coets. “Avui Catalunya troba l’espai que li faltava, teníem coberta l’oferta de l’art fins la Guerra Civil, però l’art contemporani del 47 fins l’actualitat no es podia veure enlloc, i és tan bo com l’americà, l’anglès, el francès o el xinès”, va explicar Bassat.Al publicista mecenes i la seva dona els encanta la Nau Gaudí. “És l’embolcall perfecte”, repetia dimecres en roda de premsa. Bassat es va comprometre en la inauguració a posar tota la seva experiència a l’hora de promocionar productes al servei del nou Museu d’Art Contemporani: “Des de Mataró hem d’aconseguir que vinguin grans directors de museus internacionals, per promocionar la ciutat i l’art contemporani català”, va llençar el repte. Bassat recorda el seu lligam maresmenc mantingut sempre, també amb Mataró, i no dubta a qualificar la comarca com “el millor lloc per viure i també el millor lloc pel Museu”. Benach: “això és la Catalunya d’èxit”En la inauguració del Bassat, les autoritats una mica més i no hi caben a l’escenari. Joan Rangel va felicitar-se per l’ocasió, com a subdelegat del govern d’Espanya va assegurar lluitar per ajudar el centre de Mataró i no es va estar de recordar el museu de Palau i Fabra a la “seva” Caldetes. El Conseller Tresserras va agrair a “les gents com Bassat que en aquest país ha suplit l’administració a l’hora de reunir patrimoni i exposar-lo” a més de reivindicar les ciutats com Mataró “hi ha vida intel·ligent i sensibilitat més enllà de Barcelona!” i Ernest Benach va ser qui més va felicitar Bassat i Mataró per un dia com el d’ahir. “Som una nació sense estat i per tant hem de fer-nos presents al món amb les coses que fem bé, som coneguts pel Barça, per Ferran Adrià i també per una Catalunya d’èxit com és la que vol mostrar aquest museu i el seu art contemporani”, va dir Benach.Primera exposicióLa primera exposició inaugurada ahir de la Col·lecció Bassat aglutina 79 obres d’entre 1947 i 1969. Un Picasso monumental, ‘Mousqueteire aussis’ que sols s’hi estarà fins a finals de desembre és la peça que atreia més mirades. Dues peces més del malagueny, obres de Cuixart, Tàpies, Torres García, Jové, Miró, Ràfols-Casamada, Brotat, Ponç o Guinovart –el seu quadre d’inspiració taurina és el de més grans dimensions de la mostra– entre d’altres conformen una primera línia de flotació del Museu Bassat àmpliament aplaudida per la crítica. El crític i sovint perepunyetes del poder Pere Pascual es mostrava contundent en l’elogi de la mostra, però hi trobava a faltar “algun Opisso, Alcoy o Rovira-Brull” com a quota local. Bassat no té aquests autors, però, en la seva pinacoteca de 1.500 obres iniciada el 1968.
Possible entesa amb Palau i Fabre, Thyssen i Dalí
Un dels projecte il·lusionadors que hi ha darrera la inauguració de la Col·lecció Bassat a Mataró és el de lligar-lo en una mena de circuit de museus, una ruta que sortís de Barcelona pensada per turistes i nacionals i que passés per Mataró a veure el Bassat, per Caldes d’Estrac a la Fundació Palau i Fabra, per Sant Feliu de Guíxols a veure el nou centre que hi vol obrir la Baronessa Thyssen i fins a Figueres a veure el Museu Dalí. Mentre Joan Antoni Baron insisteix a apuntar que “tot són intencions i contactes informals” a Bassat se li fa la boca aigua pensant en “una ruta artística i gastronòmica del tot recomanable, si ho tirem endavant pot ser un gran pol d’atracció”. La pròpia Tita Cervera o directors i gerents de grans museus nacionals han passat per Mataró les setmanes prèvies a la inauguració, de la mà del propi Bassat i per conèixer la Nau Gaudí i el projecte de museu d’Art Contemporani.
Activitats per difondre’l, i no només per escolars
El Museu Bassat té la recitada vocació nacional però és obvi que el primer públic que s’haurà de guanyar és el local. En aquest sentit la directora i alma màter del projecte Núria Poch ha pensat en un seguit d’activitats i iniciatives per donar a conèixer, obrir, difondre i convidar la gent a la Nau, a conèixer el nou tresor de la ciutat. “Volem fer molt èmfasi en les visites escolars i els projectes pedagògics, treballant específicament per cada d’edat. Treballarem perquè els escolars puguin treballar l’art i els istmes que tindrem aquí i també sobre la Nau i l’obra de Gaudí, hem d’explotar la Nau i les exposicions, per a tots els públics”. Seminaris, jornades, conferències i activitats per atreure el públic completaran l’oferta lligada a la nova Col·lecció, sempre d’entrada gratuïta.