L’Ajuntament aprovarà en breu atorgar a la Processó General de Divendres Sant el títol de ‘Patrimoni Cultural Local’. Es tracta d’una distinció cara i exclusiva, que fins ara sols ostenten els Armats i els Pastorets de Mataró. El previsible “sí” a ampliar la nòmina amb l’acte central i neuràlgic de la Setmana Santa mataronina es va omplir de raó i arguments divendres en el marc d’una de les edicions més nombroses de la pròpia Processó, que en els 30 anys des de la recuperació de les primeres processons després de la seva desaparició, va marcar múscul com un dels grans actes del calendari mataroní.Fins més enllà de les cinc hores de durada se’n va anar la Processó General, iniciada com marca el ritus des d’una Plaça de Santa Maria plena a vessar on els moviments de germandats i confraries, misteris, Armats i públic són difícils per l’alta densitat. Tot i això, va millorar la coordinació de l’organització després del mal record d’un any abans i la sortida va ser pautada i seguida. Els Armats van obrir camí anant prou per feina i al darrera i amb l’ordre passional els diferents misteris. Rere l’Oració a l’Hort ja arribava una de les novetats de la Processó General d’enguany: el pas de Jesús Captiu. El protagonista del Prendiment va tornar al Divendres Sant en commemoració del quart de segle de la seva germandat. Sent com és un dels passos més contundents i pesats, el públic va saber agrair que tornés a la Processó.
40.000Diuen els comptes oficials que la Processó General la segueixen 40.000 persones. Siguin aquests comptes veraços o de la lletera, els carrers del centre es van tornar a omplir com sols per les grans ocasions de la ciutat es poden veure. Santes, Reis i para de comptar. La verge dels Dolors seguia al Captiu i al darrera la resta de passos i misteris, la Coronació d’Espines, la Verònica i el Nazareno amb la Esperanza. El Sant Crist de l’Agonia no va processonar amb el seu pas habitual però els confrares ho van fer amb la imatge més petita que utilitzen per fer el Via Crucis del Diumenge de Rams a la Llàntia. Sí que va sortir el de la bona mort, abans del Sant Sepulcre com sempre fent gala de la seva palma monumental i la Soledat, pas estrictament femení que tancava la Processó i que entrava a quarts d’una a la Plaça de Santa Anna exhibint el seu pas lleuger.Després de cinc hores va acabar la Processó General, amb el sentiment a flor de pell amb els Encuentros del Nazareno i la Esperanza i amb l’oració que, cometent diglòssia, es pregava en català o en castellà per megafonia a l’arribada de cada pas al final de la seva estació de penitència.