Les processons de Setmana Santa en general i a Mataró la de Divendres Sant per paradigmàtica són d’aquells esdeveniments que rarament deixen indiferent. Hi ha qui en fuig com si els fes urticària i per contra cada any milers de persones–moltes vingudes de fora– es fan lloc al recorregut per veure una de les processons més massives de les que se celebren a Catalunya. Pel nombre d’assistents mai hi ha acord tot i que sols Reis i focs de Santes guanyen la comparació, sols les pròpies confraries mouen més de 1.000 persones. Fins a 1.500, asseguren des de l’organització, gent optimista. La magnitud de les xifres és explicativa d’un acte de cerimonial precís que va poder-se desplegar tot i els temors meteorològics. La solemnitat va espantar la pluja, podria dir-se.
Va haver-hi comitè de crisi, es van preparar plans alternatius davant la possibilitat de gotes però va prevaldre la valentia del simple “si no plou, hem de sortir” que a mesura que passaven hores guanyava argumentari. Potser els dubtes van fer que el tradicional guirigall de la Plaça de Santa Maria, on la sortida pas a pas és ple lenta, encara s’esllenegués més. Els Armats obrien camí però feien camí passats de llarg dels dos quarts de vuit. Rere els soldats de la pau, la resta de misteris en l’ordre processional de la seqüència de la passió que altre cop va fer avinent la riquesa de passos, estils, tradicions i tipus de confraria que regeix el “mundillo” de Setmana Santa local. Fa maco i per això sempre es repeteix, però el “model Mataró” és el bo. I això en el 25è aniversari de la Comissió que el fa possible. El “model Mataró”El model Mataró famós no és altra cosa que una mica de tot en les cinc hores llargues de processó. Els ‘encuentros’ es van fer pels volts de la una de la matinada a Santa Maria, més tard que mai pel canvi de recorregut que va restar gent al tram de retorn al punt d’on havia sortit la processó. En temps d’elogis del mestissatge i l’aiguabarreig, veure la Processó de Divendres Sant reconforta: els nou passos que hi prenen part es conjuguen diferents estils de dur els misteris, des del tradicional català, fins als “costaleros” sevillans ocults sota les faldilles del pas, passant per l'estil malagueny de la Mare de Déu dels Dolors, una de les figures més aclamades al seu pas pels carrers. Hi posen exotisme altres actius imperdonables com les “xicotades” dels passos, una combinació de moviments que donen una espectacularitat afegida als passos, ja que sembla que les figures caminin, les alçades a pes de braç del misteri o les recarregades “saetes” declamades des de balcons diversos. Se sap també que amb les mares de Déu hi ha números perquè es cridi algun “visca”, que amb altres passos com els Sant Crist o l’Oració a l’Hort s’escampa un silenci espès i que tot el ritual adquireix pes a mesura que avancen les hores, quan les confraries femenines com la Soledat va esverant-se o quan tronen tambors o cornetes al pas dels passos més andalusos.
Tot plegat conforma el paisatge especial del Divendres Sant. Quan el centre fa de centre i pren fisonomia diversa, quan als carrers del centre hi regna un col·lapse conscient i als bars es fa menys soroll i més caixa. Quan la pluja no té nassos d’enfrontar-se i no fa acte de presència i el dia que ha començat amb el Via Crucis acaba amb els passos que en fan cas a l’hora d’ordenar-se passejant majestuosament.
