Mestre d’Aixa: “La nostra manera de cantar i fer espectacle agrada a la gent jove”

El grup d’havaneres “Mestre d’Aixa” ha llançat al mercat el seu últim disc “Vela Llatina”. Aquest és el quart disc que la formació enregistra des dels seus inicis l’any 1986, --—encara que ja actuaven amb un altre nom des de l'any 1982— Des d’aleshores el grup ha anat madu-rant i ha sofert diversos canvis, però mantenint sempre el mateix esquema original: veus mixtes, acordió i guitarra, afegint-hi en els últims anys instruments de percussió.
Mestre d’Aixa es diferencia d’altres grups d’havaneres gràcies al seu particular estil de combinar aquest ritme i música marinera amb la cançó tradicional i popular, a la vegada que intenta donar un nou aire a obres molt cone-gudes a través de peces de composició pròpia i adaptacions al català. Però el que fa més especial al grup és el repte de fer participar al públic en les cantades. En el disc “Vela Llatina” podem trobar temes tan coneguts com “El canó de Palamós”, o temes propis com el titulat “Vilassar de Mar” (obra d’un exmembre de la forma-ció) i un pupurri de cançons catalanes de festa major, amb el que es tanca el disc.

Mestre d’Aixa es pot considerar un grup que trenca amb la forma tradicional de fer les cantades. Us considereu pioners en una nova visió d’aquest gènere?
Joan Mateu: Nosaltres hem estat dels primers en formar un grup d’havaneres amb veus mixtes. No és gaire corrent trobar-te una cantada on cantin dones.
Carme Rodríguez: Hi ha gent, sobretot la gent gran, que encara rebutja aquesta idea. Una vegada, estàvem muntant l'e-quip per fer una cantada i se’m va acostar una parella d’avis. L’home em va preguntar si jo també cantava, i en contestar-li que sí va dir que marxava, abans de sentir-nos!

Els vostres concerts són molt partici-patius. Com es reflecteix aquesta participació en el vostre CD?
A l'enregistrar-lo, hem incorpo-rat el que fem en directe, com ara comentaris mentre un està cantant, sobretot en cançons una mica còmiques. No hem volgut que el disc fos fred. Tot i això, els temes seriosos, mantenen un to seriós.

Tradicionalment s’ha considerat que l’essència de les havaneres pertany a pobles mariners. Mataró ho va ser, però en s’ha dedicat molt més a la indústria. Com és que surt un grup d’havaneres aquí?
En realitat el grup va néixer a Vilassar de Mar, però de totes maneres hi ha grups d’havaneres a tots els racons de Catalunya. És veritat que el segle passat on es cantaven sovint era a les tavernes dels pobles de pescadors. Les havaneres parlen molt del mar, de la nostàlgia de Cuba... però de fet moltes d’aquestes havaneres, polques i sardanes que es cantaven eren temes que la gent coneixia de les sarsueles, la música que la gent escoltava en aquella època. Així la història de l’havanera com a cançó de pescadors que arribaven a terra i cantaven no és del tot certa. Evidentment, n’hi ha que no pertanyen a cap sarsuela sinó que son populars com La bella Lola, Allá en la Habana... que sí que van venir amb la gent que va tornar de Cuba.

Respecte a actuacions, com teniu l’estiu i la presentació del nou disc?
Molt calorós [riures]. El tenim bastant plenet d’actuacions. L’altre dia vam cantar a la festa major de Vilassar i aviat cantarem a la de Sant Cugat, on hi ha una trobada amb quatre grups d’havaneres. També hem de destacar que aquest any ens han tornar a cridar de Getxo, on es fa una de les cantades més importants del País Basc i que l’any passat va aplegar més de set mil persones. És una cantada molt bonica perquè allà les havaneres agraden molt, tot i que no les canten com nosaltres, ho fan amb homes, els ochotes. També hi ha les corals, sobretot al País Valencià i Cantabria. Hi ha moltes maneres diferents de cantar l’havanera. Agrada molt la manera que fem aquí a Catalunya perquè és molt desenfadada i natural, no és tan seriosa com una coral. Ens agrada tenir contacte, no és el mateix que una coral que estan a l’escenari i el públic calla.
Respecte a la promoció del disc tenim parlada una presentació, però encara no ho hem concretat. Si no és ara al juliol, segurament serà al setembre a Robafaves.

En el panorama català, hi ha molts grups d’havaneres?
Molts i cada cop més. De moment som dels més joves, però se n'hi està introduint més, perquè es fan d’una manera més amena. És bo, sinó s’acabaria amb les havaneres. Ens hem adonat que la nostra manera de cantar i fer espec-tac-le agrada als joves i als nens. És bo que comencin a identificar-se amb a-questa música que podríem considerar autòcto-na. Per aquesta raó hem inclòs al CD una cançó infantil L’avi mariner que es canta molt en escoles i grups d’esplai. Als nanos els hi agrada moltíssim i ens diuen que els hi fa molta gràcia que cantem una cançó que saben. Crec que hem aconseguit trencar amb la típica imatge de sis persones grans dalt de l’escenari. Tothom aporta el que té, i nosaltres hem sigut els que hem trencat fent una actuació una mica més desenfadada i posant temes diferents.

Hi ha prou cantades a Mataró?
Déu n’hi do. Gairebé a totes les festes dels barris en fan. S’ha fet una gran evo-lu-ció. Anys enrera només n’hi havia per la festa major però, a part de què és una acte que surt bastant bé de preu, tens la gent entretinguda, i a més hi ha el cremat. Aquest any, per exemple, cantem a les festes de Rocafonda, l'11 de juliol.

I quan cantareu per Les Santes?
És una mica la nostra assignatura pen-dent. Hem cantat gairebé a totes les festes majors de la comarca, al País Basc, Andorra, a la Catalunya nord, al País Valencià... L’únic lloc que ens falta és Mataró. Són d’aquelles coses que no acabes d’entendre, però que passen bastant.
Ningú és profeta a la seva terra.
Això passa en molts àmbits, i nosaltres no en som una excepció, però en el cas de Mataró és molt fort. Fa molts anys que hi anem al darrera donant veus, contac-tant amb l’ajuntament... Més que res perquè sàpiguen que hi som. De fet ells compten amb nosaltres per les festes de barris i altres actes. Però el tema de Les Santes és un tema molt delicat perquè l’ajuntament no hi té massa veu, en teoria ho porten les comissions però em fa l’efecte que se’n desentenen, no per mala fe sinó potser per desconeixement, i ho deriven a representants. Aquests no tenen en compte que som gent d’aquí i que ens agradaria cantar-hi, no pel sol fet de ser de Mataró i la comarca, sinó perquè Les Santes és una de les cantades importants a Catalunya.
Quan ens pregunten “què la cantada de Les Santes, que maca. Suposo que hi heu cantat?” i nosaltres diem “no” fan una somriure sota el nas o es queden parats. Nosaltres estem convençuts que la gent sortiria contenta i que podem oferir coses que no pot oferir ningú més. Des de temes de mataronins que només cantem nosaltres fins a un tema tan conegut com és La calma de la mar que canta tothom però som l’únic grup que la tenim enregistrada segons la partitura original. És una cosa que deixen perdre. Esperem que l’any que ve, si la gent ho demana, hi poguem ser.

Què destacaríeu del nou disc?
Tenim temes fets expressament per a nosaltres d’un compositor de Mataró, el mestre Pere Gonzàlez i lletra de Josep Fradera, i un altre tema propi, Vilassar de Mar. Una altra cosa a destacar són les versions que fem de clàssics amb lletra del ja desaparegut Joaquim Vives "Avi Quimet", con Carmen, de Bizet. També és important que els temes tradicionals que apareixen estan cantats i treballats a la nostra manera. Són les cançons de sempre amb el so particular de Mestre d’Aixa.

On podem trobar el vostre últim disc?
En principi a Mataró, al Robafaves, i a les cantades, que és el que en realitat fan tots els grups. A través de la nostra discogràfica arribaran al Corte Inglés. Les cases discogrà-fiques fan la distribució de molts pocs grups d’havaneres, només de grups molt importants. L’edició dels CD la subven-cionem nosaltres i l’únic que fa la casa discogràfica és encarregar-se d’una petita distribució.

La setmana que ve, entrevistem al grup mataroní Inèdits, que presenta el seu primer treball "Quan ja no brilla el sol".

Marta Pedrico i Jordi Aliberas // Freqüència Iluro

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: