Jaume Graupera, director del Patronat de Cultura: “El concert de Santes hauria de ser gratuït”

Com ha estat l'arribada al Patronat i com t'hi has trobat un cop en el càrrec?
Jaume Graupera- És una aterrissada molt bèstia. Et passes un bon període de mesos preparant unes eleccions i després del dia en que et veus regidor, tens 15 dies per fer un acord de govern i de cop i volta et trobes amb un volum de responsabilitat molt gros. És sorprenent, mai havia treballat a l'Ajuntament i em veig encapçalant un projecte amb molta gent. Després hi ha una aterrissada que ara ja ha d'acabar. Ho vaig dir, per mi el juliol era per escoltar, l'agost per pensar i el setembre per començar a fer i a prendre decisions. No he fet vacances i ara comença una temporada que espero que vagi bé.

Vas entrar substituint Remigi Herrero, un regidor bastant criticat des de varis sectors. Com valores la feina feta pel teu antecessor?
J.G- Més que criticat, en Remigi crec que és una persona extrovertida. És una cosa que passsa a la gent que té caràcter i responsabilitat. Jo sóc diferent i el que haig de dir és que quan ell hi era el que hi havia era una manera de portar el Patronat i les relacions d’una fomra molt personal i a mi el que em toca és posar una mica d'ordre, crear uns sistemes de treball que responguin a criteris estables i permetin durabilitat. També haig de dir que en dos mesos no he trobat cap entitat que en parlés malament d'en Remigi. Canviarem coses respecte a ell, però no hi haurà sorpreses ni canvis espectaculars. L'objectiu és canviar a quatre anys vista, prefereixo la pluja fina que la tempesta, mulla més.

El programa amb el que es va presentar a les eleccions ICV-EA figurava la promesa de doblar el pressupost de cultura. És un objectiu a llarg plaç, es notarà un increment l'any vinent?
És un objectiu a llarg plaç perquè sabem que els pressupostos depenen dels cicles econòmics. Nosaltres no només volem potenciar cultura sinó que volem incrementar pressupostàriament tot el tema dels serveis personals, les regidories de sanitat, serveis socials, joventut, esports, educació, cultura i participació ciutadana. La nostra lluita anirà per aquí però la situació no és bona. Tenim un any i mig amb inversions compromeses, no es disposa d'una plena autonomia per fer inversions fins a mitjans del 2005. És un panorama que ens obliga a ser molt responsables i el que esperem és que la gestió optimitzi els recursoso però sense oblidar la batalla de més diners als serveis personals. És una batalla política per ICV-EA dins del govern tripartit. Per l’any vinent esperem un augment per la regidoria de cultura però comptabilitzant també les inversions de l'Ajuntament en equipaments com can Xalant o La Nau Gaudí.

L'acord tripartit fa que ICV renunciï a algun dels punts programàtics amb els que es va presentar a les eleccions?
JG- Nosaltres amb això vam ser molt clars. Vam dir que teníem dos programes, un per si guanyàvem per majoria absoluta i l'altre per si érem una força de govern en què hi havia dotze condicions escollides en assamblees obertes a tothom a les quals s'havia de cenyir qui volgués pactar amb nosaltres. Eren dotze prioritats que vam presentar i que han estat recollides a l'acord de govern. L'únic que ens podrà tirar en cara el ciutadà és si d'aquí a dos nays no hem aconseguit aquestes dotzes prioritats amb les quals ens vam presentar a les eleccions.

Jaume Graupera és lliure de fer la política cultural que vulgui?
JG- Jaume Graupera és el President del Patronat Municipal de Cultura i també el President de l'àrea de serveis personals. Quan estàs en un acord tripartit malament aniríem si poguessis fer el que volguessis perquè parlaríem d'un govern de repú-bliques independents. Nosaltres entenem que un govern tripartit és el fruit d'un debat constant i que s'ha de fer al voltant de dos conceptes sagrats: lleialtat i confiança. Entenem que hi ha adversaris i que el comportament socialista els passats quatre anys és una rèmora i s'han d'adaptar a un govern amb aquests dos factors sagrats i també entenem que hi ha d'haver un temps d'adaptació. Ja vam dir en la investidura que nosaltres votàvem Manuel Mas com a alcalde com a vot de confiança. Sempre hi haurà frecs i tocs d'atenció per donar però crec que aconseguirem unes bones condicions de treball a les quals també s'ha de cenyir l'oposició que desitgem tinguin un treball més fàcil que el que vam tenir nosaltres en la passada legislatura.

El PMC, quin paper ha de fer en la cultura. L'ha de crear, incentivar, subvencionar, promoure, l'ha d'ajudar?
JG- El PMC ha de gestionar la cultura. Ha de garantir que hi hagi cultura. I, a més ho ha de fer de forma que respongui als valors de la ciutat, del seu moment associatiu i la nostra obligació és ajudar a tot aquell mecanisme de participació que hi hagi. No podem deixar la cultura en mans de ningú, ni d’entitats, ni de tècnics, ni de polítics però sí que és important definir qui ha de fer què. Està bé treballar amb entitats però cal definir bé quines són les normes del joc.

Mataró és una ciutat que, en el sentit cultural, ha estat titllada d’“adormida”. Alguna idea per ampliar l’oferta?
JG- Que la ciutat estigui adormida no depèn només de l’oferta. Depèn de la prespectiva. Mataró està a 30 quilòmetres de Barcelona i cal ser-ne conscients. És absurd i injust voler trasplantar coses que es fan a Barcelona a Mataró, Una cosa que es fa a Barcelona no s’ha de repetir a Mataró, tenim l’obligació de diferir entre les dues ofertes. Ens vam presentar a les eleccions dient que s’havia de recuperar l’orgull d’allò públic i propi i això passa per millorar el Monumental però també qualsevol festa de barri. Potser no passa per apostar per catxés sinó potser també consisteix en trencar la barrera entre la gent i allò que se li dóna. L’objectiu en majúscules és ampliar nous públics, amb difusió, sobretot, entre públic jove i infantil.

Ha passat dos mesos de Les Santes. En tens alguna valoració?
JG- La meva valoració és a nivell d’usuari. Em vaig trobar la Festa feta i haig de dir que he gaudit molt amb aquesta festa. Jo vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un Plenari de la Comissió de Festa i hi vaig veure l’etern debat del model de festa. Se li donarà en un futur la veu a la comissió sortint i a la futura perquè si s’ha de canviar el rumb de la Festa ho farem sense cap tipus de por.

Han estat una de les edicions més massificades. Hi ha però actes que demanen un canvi. Com has vist el Sarau, el Concert al Parc i la presència policial a l’Anada a Ofici?
JG- Aquesta última la veig molt malament. Ja vam expressar des del nostre grup el nostre malestar i la queixa i hem de buscar una manera que no es repeteixi. Va ser conseqüència d’una inèrcia sense continuació enguany però va ser massa vistós i totalment desproporcionat. Es va crear una situació de criminalització dels que volen gaudir de la festa. Pel que fa als altres dos, en tinc una visió personal que haig de supeditar a la Comissió. Parlem de dos actes diferents, un que no va tenir èxit i un que en va tenir massa. El fracàs del Parc l’assumeixo i és un tema a parlar. Quan et jugues una part de pressupost has de jugar sobre segur, o a aposta segura o a pèrdua conscient. Hem de buscar un altre model, o l’acte gratuït o aconseguint que el risc corri per part d’algú altre o portant alguna cosa que t’asseguri l’èxit. Pel que fa al Sarau, per més que es diversifiqui l’activtat ja se sap que s’hi va a suar. Hi ha solucions però són molt costoses i, a més, hi ha el hàndicap de la mobilitat que aquest any ens va marcar molt. L’any que ve millorarà.

Prenent una de les opcions que deies, veurem en Bisbal l‘any que ve al Parc?
JG- Jo crec que no. M’ho ha dit molta gent però jo a títol personal no el portaria. Jo crec que el Concert de Santes hauria de ser gratuït però tot depèn de la Comissió i, repretixo, en tema de Santes tot està supeditat a aquest organisme ciutadà.

Què en penses de la no celebració de La Festa de Justo Molinero?
JG- No te’n puc dir res. Si no hi hagués Fira l’any que ve et podria respondre però La Festa és una cosa aliena a nosaltres. Des d’ICV havíem manifestat en els plens següents a la realització de l’acte que no crèiem que el Nou Parc Central fos el lloc per fer una Festa com la de Molinero, em remeto a aquelles demandes d’aquelles plens en què demanàvem alternatives. Si ens haguessin tornat a demanar l’espai ho hauríem debatut perquè creiem que qualsevol activitat és benvinguda a Mataró però que els espais de la ciutat on es fan han de requerir unes condicions pels veïns i per la ciutat.

Abans de l’estiu, el Clap va fer una roda de premsa per tal de crear unes noves iniciatives culturals en què ells jugaven un plat fort. Ens van explicar que dialogaven amb les administracions i que volien ser el primer centre cultural concertat del país.
JG- M’haig de reunir en breu amb els responsables del Clap. Vam tenir una mala experiència amb Hombres G i nosaltres no vam jugar amb La Oreja pels dos fracassos anteriors. El Clap té unes instal·lacions molt bones però que no responen a la demanada d’un gran recinte per fer grans concerts. Malgrat tot, estem oberts a la gent del Clap i el contemplem com un actiu de la ciutat. Són però, i cal recordar-ho, una entitat amb ànim de lucre com totes les cooperatives, com l’Arcadia, i això cal tenir-ho en compte malgrat la vocació de servei que ens han mostrat altres vegades. Haig de dir que a mi el Clap m’agrada molt i vull recordar que va ser allà on m’hi vaig presentar com a alcaldable.

Els Capgrossos de Mataró han hagut de desistir d’anar al Casal i continuaran trobant-se per assajar en una situació una mica en precari. Des del PMC hi ha alguna proposta?
JG- A l’època de Remigi Herrero ja va haver-hi un treball en sintonia amb els castellers i nosaltres continuarem aquesta línia. Cal recordar que els Capgrossos necessiten un local adequat, disposen d’un capital a invertir i la col·laboració pública pot ser, per exemple, en la cessió de sòl. He tingut una reunió amb els directius dels Capgrossos i ja vam quedar amb ells per tornar al pla original d’un local propi. Caldrà veure quines són les possibilitats, les disponibilitats de la colla i a partir d’aquí treballar per trobar la millor ubicació com a espai propi de la colla.

Quan podrem valorar la feina de Jaume Graupera com a regidor?
JG- A mi m’agradaria que fos al final de mandat, d’aquí a quatre anys. Desitja-ria que d’aquí a quatre anys se’m recordi amb un bon regust de boca, perquè amb el temps sols queden records de la gent i a l’únic que puc aspirar és a deixar un bon record. Espero que la cultura creixi de forma sostenible, i que ho poguem comprovar satisfactòriament d’aquí a quatre anys. Demanaria també que deixéssim de celebrar els aniversaris de coses, els vint-i-cinc anys de tot i que la gent creés coses que l’any vinent tinguin un any i les podrem celebrar tant com la multitud de coses que en tenen vint-i-cinc.



El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: