“A qui busqueu? A Jesús de Natzaret”. L’escenificació del Prendiment a la Plaça de Santa Maria és un dels moments més genuïns de la Setmana Santa mataronina. Com cada any, el teatre va comptar amb els elements tradicionals com el moment en què els ‘costaleros’ van deixar sol el pas a la sortida de la basílica, tal com van fer els apòstols, o la presa del captiu per part dels homes de Caifàs. Aquest moment, tanmateix, simbolitza més encara, perquè en aquell punt comença la processó homònima, amb els Armats anticipant-se, en què El Captiu acaba pujant les Escaletes corrent. Enguany, la primera marxa processional va ser una encertada versió de ‘La saeta’ de Serrat, un poema d’Antonio Machado.
El misteri de Jesús Captiu és el més pesant de tots els que processonen a Mataró. I de fet, en la processó de Divendres Sant no surt, perquè la Germandat fa aparèixer Nostra Senyora dels Dolors, que enguany lluirà nou pal·li. Quan el pas encara es trobava a la Plaça de Santa Maria, les Escaletes ja eren plenes. La multitud esperava la mítica pujada, que va acabar sent massiva, com sempre. De fet, va aglutinar fins a 3.000 persones que arribaven fins a la meitat del Carrer Sant Joan. Però primer van ser els Armats els que van lluir-se, com sempre, fent un dels seus quadres més espectaculars – aprofitant la perspectiva de les Escaletes. Aleshores, es va fer el silenci. Concentració barrejada amb expectació. Ara bé, quan els tambors van fixar el ritme alt perquè el Crist pugés les Escaletes corrent, van arrencar els aplaudiments i en un minut i escaig, els ‘costaleros’ van pujar el misteri fins dalt de tot.
Cultura viva El centre de la ciutat acull actes molt diversos al llarg de l’any. Durant la Setmana Santa, la solemnitat i el silenci omplen els carrers, mentre els passos els recorren per recordar la mort i resurrecció de Jesucrist. Mesos més tard, la bogeria i l’enrenou aconsegueixen que la Riera sigui una festa que compti fins a 15 amb la família Robafaves presidint-ho. Aquesta contraposició dóna vida a Mataró i la converteix en un espai respectuós amb totes les creences i tradicions. Per això, malgrat que aquests dies tinguin un contingut especialment religiós, les desfilades dels passos o la mateixa processó del Prendiment fan sortir molta gent al carrer –que hi creu o que no– que manté aquesta cultura viva.