Sant Jordi ja ha cremat les seves primeres hores a Mataró, per consuetud i per necessitat les més reposades de la Diada. El matí està sent tranquil i es debat entre el sol i el núvol, enmig d’una climatologia una mica punyetera que fa la guitza als que passegen i als que venen. La inundació de parades de roses per tota la ciutat –i al nucli dur de la Riera, sobretot– és de les importants. Conviuen entitats i associacions amb partits polítics, organitzacions de tot tipus o senzillament grups d’amics i estudiants que, en temps de crisi, veuen com la possibilitat d’una sortida o un viatge penja del fil del seu negoci florístic.
Avui tothom mira al cel mirant d’esquivar els núvols que es veuen al cel o les taques nocives que apareixen a les previsions de radar. Quan el sol apareix, fa calor. El dia adquireix els tons vius del vermell i el groc de les senyeres, més tota la coloraina d’una Riera única com la del dia de Sant Jordi. Quan s’imposa el rúfol l’estampa perd lluminositat i, com per inducció, asseguren els que venen que el ritme baixa. I cal posar-se una capa, com a mínim. A punt de la una el cel ha començat a plovisquejar. La gent s'ho mira mig enrabiada i es posa en mans de les clapes de cel nu que es veuen per confiar que sigui únicament anecdòtic.3 euros, 3 euros i migAmb això també és difícil que hi hagi unanimitat. Els venedors de roses a primera hora remuguen ‘per se’. Sempre. Però qui més qui menys va venent i als preus que ronden els 3 euros i els 3 euros i mig –la rosa estàndard– les flors tenen bona sortida. La Plaça de Santa Anna, al seu torn, és terreny per a les llibreries i perquè tothom qui vulgui remeni fins trobar el llibre que volen per a ells o per la parella. Les parades són més equitatives que en altres ocasions: bufen temps de canvi en el sector llibreter local.Matí dels petitsEls escolars i estudiants més granadots són amos i senyors del matí de Sant Jordi. Fins a cert punt sembla que no hi hagi atur i que realment la gent treballi, deixant el matí als grans i als petits. Bona part d’aquests últims fan fila de forma ordenada a l’Ajuntament, on els regidors i l’Alcalde al capdavant els ensenyen la Casa Gran. Fins i tot aquest antic hospital convertit en Casa Gran té un color únic quan és Sant Jordi. I encara queda la tarda, el vespre i la nit. Si el núvol no fa aigües, és clar.
