El tal Soler & Balcells és més figura que geni, més artista que fotògraf. És la principal conclusió de l’exposició ‘Lesantesonsom’, la típica de Santes, que enguany presenta un concepte arriscat que, malgrat tot, sap arrodonir. Es tracta de fotos seqüencials, sèries d’instantànies de diferents moments de la Festa Major amb un doble joc buscat. Retratar el moviment, el joc que produeix el so que acompanya la mostra i l’altre no ensenyar persones, despersonalitzar i per tant col·lectivitzar l’acte propi de la Festa Major.
Soler & Balcells rellisca més quan li surt la vena del mirall com a joc o amb el propi programa de mà però com a visió de Santes la seva és una mostra sobretot sòlida, que s’aguanta. I és molt perquè en l’exercici de rellegir l’exposició i fer-ne la visió personal i atrevida molts s’hi havien estavellat. Ell, amb quatre normes, se’n surt amb una mostra oberta fins passades Les Santes que ensenya moments fins ara no enfocats. Sempre és bo.
