Concert especial el de Morodo a Mataró. D’entrada expliquen que un concert seu sempre ho és, per com es fa pregar per veure’l dalt l’escenari. A més, la música d’aquest senyor dels escenaris també és ben especial. Potser a molts altres punts geogràfics no, però a casa nostra el dancehall és un ‘rara habis’ musical, que no per això deixa de tenir seguidors. I fins i tot hools. Més de 1.200 persones van reunir-se al Camp del Camí del Mig per fer acte de reverència a aquest personatge esquiu, a aquest cantant que punxa, que mossega, que fa la música a queixalades. Divertimento inicial amb els locals The Cabrians –amb un públic que no va fer-los cas, gran pena, són del millor que tenim al piset– i els Ranking Soldiers que obren foc. Morodo es fa esperar uns minuts. Quan apareix, el deliri. Mar de braços i s’inicia una sessió de perfil alt, un concert de nivell, un ‘colocón’ dels que fan època.Del reggae al dancehallI en aquestes terres movedisses que van dels camps musicals del reggae al hip hop, passant pel ragga, el dancehall i tota la pesca és on Morodo és un peix dins l’aigua. També està còmode dalt l’escenari. Saltant, cridant, botant. La cosa va començar forta i va ser d’allegro constant. Clàssics com ‘Babilonia’ van acabar d’encendre la palla per fer cremar l’arena del camp de futbol, mentre Morodo ja es convertia en bomba musical.A cops, amb la veu sortint de les entranyes, amb frases entrelligades i sent tan geni com figura. Així va tirar de veta, així va fer-sa seva la nit i va imposar el règim del ‘peta”, el saltiró i la rauxa contagiosa. Ragga en grans dosis, potser fins i tot empatx per als que no són ben bé d’aquesta ceba musical, que també n’hi havien.Comunió totalI embalsamat el públic, col·locat el senyor cantant, entusiasmada la gent i amb la nit en punt dolç, la cosa va acabar-se. Pel que diuen, el Cruïlla va ser afortunat per veure un Morodo prou llarg, prou consistent, prou involucrat. Realment veure les ganes que hi havia d’alt l’escenari va ser el millor del concert, així com la total comunió amb els que hi havien abaix. Eren 1.200, pocs potser, però d’un ben avingut i amb una eufòria totals. I no tot gràcies als petes.