L’experiència d’anys i anys assistint a molts concerts m’han permès gairebé sempre encertar quin tipus de públic em podia trobar a cada un d’ells, però amb l’Amy Macdonald no només no m’ho havia plantejat, però així i tot, em va sorpendre el format i l’edat del públic.Intentaré explicar-me. Com em podria imaginar, que una joveneta que acaba de fer 23 anys i que s’ha fet famosa amb una cançó amb que parla d’un tema absolutament adolescent omple 2/3 de la sala Razzmatazz amb parelletes, on una gran part per l’edat podrien ser els seus pares?
Això em va deixar pensant una mica i vaig arribar a la conclusió, potser errònia, que al final, si tens una sonoritat tan a prop de l’èpica que poden fer Coldplay o The Killers, pots fer-te un forat a un país on la gent no parla anglès. Però que aquesta reflexió no us faci pensar que intento treure-li mèrit a l’Amy. Avui en dia vendre 3 milions per a una debutant és una barbaritat. A més, ella, com a bona noia de classe mitja escocesa, manté un punt d’humilitat que la fa més propera i creïble.Brillant solvènciaA més, mostra una brillant solvència sobre l’escenari i té un repertori que no només s’alimenta de 2 o 3 hits. Tant de boò les radiofòrmules es nodreixin més de propostes com la de l’Amy Macdonald.
LA CITA: Festival Amy Macdonald 28 de setembre de 2010 a Sala Razzmataz – Barcelona.Tres quarts d’entrada.