“Per a mi, Mataró és casa meva, estic molt agraït a la ciutat perquè m’ha donat moltes coses”, confessa José Luis León, fundador i membre de l’associació d’equatorians de Mataró. La situació econòmica del seu país va abocar-lo a buscar un destí millor per a ell i a la seva família a principis de l’any 2000. “Vaig venir amb el que tenia posat, vaig vendre totes les meves coses, el cotxe, la casa…”, recorda León.
Però l’arribada no va ser tan triomfal com s’havien imaginat José Luis León, la seva esposa i els seus dos fills de 7 i 11 anys, en aquell moment. “Estava acostumat a ser autònom i a fer el que m’agradava, i ho vaig haver de canviar tot”, explica l’equatorià de naixement. Sense anar més lluny, León té estudis superiors al seu país d’origen, mentre que a l’estat espanyol se’l considera amb estudis primaris.
Tot i això, aquesta no va ser l’única limitació, ni la més greu de totes les que va experimentar José Luis León. Després d’una entrevista de feina en el seu sector on no va accedir al lloc de treball, León es va adonar d’una crua realitat: era un immigrant sense papers. “Per a una persona normal, decent, et queda mal cos, sembla que estàs cometent un delicte, però el delicte és sobreviure”, raona el membre de l’associació d’equatorians.
Deu anys després, José Luis León és un mataroní totalment integrat a la ciutat i a la cultura que creu en la interculturalitat i en la riquesa de la diversitat. Per això va ser un dels membres fundadors de l’Associació d’Equatorians de Mataró el 26 de setembre del 2009. L’entitat és oberta a persones de totes les procedències. “El que em dóna més felicitat és veure que ens integrem gent de Bolívia, del Paraguai, d’Equador i fins i tot del Marroc”, assegura José Luis León.
“No hi ha quotes”
“A cada trobada reunim diners per a poder fer una activitat”Quan José Luis León va fundar l’Associació d’Equatorians de Mataró ara fa prop d’un any, tenia clar que no volia que els socis haguessin de pagar una quota per formar-ne part. “Ens autogestionem i cada trobada que es fa per aconseguir diners és per finançar una activitat concreta”, diu l’equatorià. Torneigs de futbol, dinars de germanor, trobades entre cultures, celebracions de diades… qualsevol data és una bona excusa per trobar-se i gaudir plegats, independentment del país d’origen. “El més bonic és enriquir-nos tu i jo del què som i del que podríem fer per contribuir i fer-nos més grans”, opina José Luis León. El seu punt de vista defensa que no hi ha una cultura millor o més important que l’altra, sinó que és la barreja resultant el que ens fa més grans.Apunts
Defineix-teUn constructor de somnis que veu el futur com una realitatUn llibre“Don Quijote”, de CervantesUna pel·lícula“Titanic”, de James CameronUn viatgeVull anar a Egipte i les GalàpagosUna activitat integradoraUn campionat de futbol salaUn somniTenir un espai de cultura sud-americana a Mataró