Parlar de Josep Fradera i Soler és fer-ho d’un dels mataronins vius més honorats i homenatjats. Nascut el 10 de gener del 1924, Fradera és un home d’aquells que posa difícil l’etiquetatge perquè ha fet de tot. Consuetudinàriament se l’ha anomenat “tastaolletes cultural”, mot que ell mateix usa per definir-se.La vida mataronina de Fradera arranca fent de futbolista i treballant a la companyia de l’aigua dels 14 als 39 anys. Aviat substitueix el seu amic Josep Luís Comeron com a crític cinematogràfic a l’Iluro Sport sota el pseudònim de “Efeso”. La seva activitat en plena època franquista és frenètica i és un dels impulsors del Film Ideal Club, del que serà primer president, lligat al Foment al que va estar vinculat molt temps. Aquell club dedicat al cine-fòrum però, no és l’única entitat que va presidir Fradera que va ser el segon President d’Òmnium Cultural de Mataró i que fundar amb un grup de gent l’Escola Anxaneta “la primera escola d’educació catgalana i democràtica de la ciutat” en paraules del propi Fradera. A partir d’aquí comença el filtreig directe entre la política i Fradera que hi entra de forma tangencial quan després de negar-se a entrar a les llistes del PSC, sí accepta ser secretari personal dels alcaldes Majó i Mas. Va fer de secretari de Majó també quan va anar a Madrid a fer de ministre. Anys més tard, del 1987 al 1991, seria regidor de cultura de Mataró. Llavors es va jubilar.
Fradera ha estat també autor d’una vintena d’obres de teatre, va fundar Amics de la Ciutat de Mataró i va col·laborar amb Caixa Laietana o El Punt, va ser jurat del Premi Iluro, va participar ales tertúlies del Racó i va llegir el primer manifest de l’Onze de Setembre de la democràcia a la ciutat. Un capgròs de cap a peus.
"És més important tenir amics que diners, són a ells a qui dec aquest premi” explica Josep Fradera
“Em va trucar el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell i em va preguntar si acceptava el premi, li vaig respondre que si perquè la vanitat humana no té límits”. Ho explica amb naturalitat el qui rebrà de les mans del President Maragall la Creu de Sant Jordi, el màxim guardó del país, el proper dia 24. A Josep Fradera i Soler se’l nota agraït amb els qui han fet possible que aquest premi engrossi amb lletres enormes la llista d’homenatges que ha rebut els darrers anys. Ell dóna gràcies als seus amics que, assegura, sap que han fet possible que el seu nom figuri al costat dels de Terri, Esteve Albert o Marià Ribas com a Creu de Sant Jordi mataronins. “Des que ho vaig saber tot són felicitats, els ho dec a un grup de persones s que m’aprecia i això és d’agraïr”.
Apunts
A més de la Creu de Sant Jordi que rebrà diumenge, Fradera ja va rebre homenatges d’Òmnium Cultural i de la ciutat de Mataró després que una comissió formada per entitats i l’Ajuntament ho acordessin. Assegura que desconeix qui l’ha proposat com a Creu de Sant Jordi. Els “tres alcaldes” Mas, Majó i Baron van ser dels primers de felicitar FraderaL’ascendent mataroní d’aquest autor en la cultura mataronina també ha fet que vàries de les seves obres teatrals s’hagin representat a la ciutat.Altres premis que “col·lecciona” l’autor mataroní són el Joan Santamaria del 1982 i el Recull de Blanes 1993. Va ser finalista, a més, del propi Santamaria el 1972 i del Ciutat de Sabadell els anys 1970 i 1972.
