A mitjans del segle XVIII, on l’afloriment de la ciència i el raonament científic es fonamenten en la causa-efecte, el vapor comença a ser el principal mitjà per generar energia. Enmig de tot un seguit de convulsions polítiques i socials que afecten a tota Europa, un mataroní aconsegueix fer història. Miquel Biada fou el principal promotor de la construcció del primer tram de ferrocarril al nostre país, la desena línia ferroviària en l’ordre mundial. Un nou transport realment útil que afavorí el desenvolupament de la revolució industrial que en aquells moments arribava a Catalunya. El 28 d’octubre de l’any 1848 s’inaugurava el primer tram ferroviari de la península: Barcelona-Mataró. Tot i que el projecte es va poder dur a terme gràcies a un gran treball en equip, el mataroní Miquel Biada va ser el principal promotor del mitjà de transport de vapor. Nascut a Mataró, Miquel Biada inicià la seva trajectòria estudiant per ser pilot, però aquella era una època amb grans crisis polítiques i econòmiques i el mataroní passà grans temporades a països americans com Cuba, Londres o Veneçuela. En una de les seves estades a Cuba, concretament l’any 1833, Miquel Biada va presenciar la inauguració del primer tram ferroviari a la ciutat de l’Havana, on formava part de la Junta Directiva que dirigia el projecte. Biada pensà que traslladar aquesta nova experiència a Catalunya podria facilitar les relacions comercials, i per tant, el progrés, com ja havia passat a altres països del món. Miquel Biada proposà el nou projecte, però Catalunya es troba en els inicis de la revolució industrial i l’opinió pública no confiava en el projecte. La constitució de l’empresaBiada es trobà amb la dificultat de trobar accionistes catalans que invertissin en la construcció de la màquina de vapor. Anglaterra era una gran potència europea i colonial amb un gran desenvolupament industrial i Miquel Biada aconseguí atraure capital anglès per finançar el cinquanta per cent de l’empresa, gràcies al financer català establert a Londres, Josep Maria Roca. A més de comprometre enormement la seva fortuna personal, el mataroní va saber guanyar-se la confiança dels accionistes catalans que havien de finançar el cinquanta per cent restant. Finalment, es creà la primera Junta Directiva que s’encarregaria de finançar la construcció del primer ferrocarril de la península. L’empresa es creà davant de notari amb el nom de Gran Compañía Española del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró y Viceversa. El retard en la construcció del ferrocarrilLa revolució industrial començava a arribar a Catalunya, per a l’opinió pública aquest projecte era tota una novetat. Les obres i les expropiacions de terrenys que es van haver de fer van provocar violents aldarulls, destruint, en ocasions, part de les obres que s’anaven construint. La ignorància que caracteritzava a una part important de la població, va fer que fins i tot s’estenguessin tota una sèrie de rumors a la població sobre les conseqüències desastroses que provocaria la construcció del ferrocarril, com per exemple l’aparició de malalties nervioses produïdes pel traqueteig de la locomotora.A banda d’aquests fets, molts dels materials necessaris per a la construcció de la màquina, com la fusta o els vagons, s’havien de comprar a l’exterior. Els materials provenien de llocs molt diversos, com per exemple Rússia o Londres, i això encara endarreria més l’avançament de les obres. L’estat inacabat de les obres i la convulsió social i política que en aquells moments agitava Europa, van fer que la inicial inauguració programada pel mes de juny de l’any 1848 s’ajornés al 28 d’octubre d’aquell mateix any. La inauguració del ferrocarril i la mort de BiadaPer tal d’assegurar-se l’èxit de la inauguració, la Junta Directiva va realitzar un examen exhaustiu de l’estat de la línia. Després de molta feina i molt sacrifici per part d’un gran nombre de persones, el tren va ser inaugurat enmig d’una gran expectació popular. La persona que dedicà gran part de la seva vida a la construcció del primer tram ferroviari de l’estat espanyol no va poder presenciar-ho. El seu estat de salut era precari i s’agreujà en els últims mesos de l’acabament de les obres. Retirat a Mataró, Miquel Biada morí el 2 d’abril de l’any 1948, deixant al seu nebot, Onofre Viada, al càrrec de la direcció del projecte. Paciència, esforç i constància són algunes de les virtuts que caracterit-zaren al mataroní. Les repercussions del vapor a la societat catalanaEl ferrocarril realment era útil. La velocitat, la capacitat de càrrega, la comoditat i la seguretat eren alguns dels seus nombrosos avantatges. Malgrat la difícil introducció del ferrocarril en la societat catalana, degut a l’implantat sistema de transport basat en la força del vent i la tracció animal i, tot i les grans desconfiances que tant institucions com opinió pública de la època mostraren a l’inici, es va demostrar l’èxit del nou mitjà: la gran afluència d’usuaris en el funcionament de la locomotora. Com bé havia anunciat el mataroní, el ferrocarril va facilitar el creixement i la prosperitat de tot el Maresme. La primera línia de ferrocarril que unia Barcelona i Mataró, va ser l’inici de les grans companyies ferroviàries creades al voltant del 1856. La TBF (Tarragona, Barcelona i França), que posteriorment va adquirir totes les línies catalanes, es fusionà amb la MZA (Madrid, Saragossa i Alacant). Finalment, amb la necessitat de retirar les concessions i explotar totes les línies espanyoles, nacionalitzant el servei, es creà la RENFE l’any 1941. La creació del Centre Històric Miquel BiadaL’entusiasme mostrat per l’associació Amics de la Ciutat de Mataró, dedicada a difondre la història local, i la predisposició de l’Ajuntament i d’altres entitats, van ser el condicionant definitiu perquè un grup d’amics i descendents de Miquel Biada es proposessin associar-se i crear el Centre Històric Miquel Biada fa un parell d’anys. Aquest Cercle, que pretén ser un referent públic d’informació sobre els inicis del ferrocarril, té tres objectius principals. D’una banda, pretén promoure la investigació sobre el primer tren, ja que tot i la gran difusió d’informació existent, aquesta no està actualitzada. El Cercle també duu a terme una important tasca de difusió i commemoració de l’avenç que va representar el primer ferrocarril a Catalunya. Tanmateix, promoure la creació d’un museu sobre la primera locomotora de la ciutat de Mataró és el tercer objectiu de les persones que formen el Cercle. II Fira Ferroviària dels 158 anys del trenEl Centre Miquel Biada va celebrar els passats 27 i 28 d’octubre la II Fira Ferroviària a Mataró. El president del Cercle, Antoni Biada, explicà que “l’objectiu de la Fira és potenciar Mataró com a ciutat ferroviària. La ciutat té un patrimoni històric, i aquest és un tema de passat, present i futur”. Antoni Biada, remarca que tot i que en l’actualitat, la societat canvia constantment ara és un bon moment per donar-li la importància que li pertoca. Aquest any, totes les activitats de la Fira s’han fet a la Plaça Santa Anna i els seus voltants, a diferència de l’anterior que es va fer a la plaça Miquel Biada, situada davant l’estació de RENFE. “Aquest canvi s’ha fet per tal que la Fira fos més accessible als ciutadans. La Plaça Santa Anna és molt més cèntrica que no pas la Plaça Biada. De fet, hi ha hagut molta més gent que l’any passat” afirma el president del Cercle. Els actes més rellevants de la Fira van ser la conferència que va oferir a Can Palauet el Director de Coordinació i Expansió dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Manuel Villalante, l’exposició de Ferrocarril, on els més petits van poder pujar gratis a un tren petit que circulava per la Plaça, facilitat pel grup Amics del Ferrocarril de l’Hospitalet. Un dels actes més significatius va ser l’ofrena floral al monument Miquel Biada de davant l’estació. La jornada va finalitzar amb un sopar on es van reunir els descendents, familiars de la primera Junta Directiva que va tirar endavant el projecte de Biada.La situació actual del tren a MataróEl primer ús del ferrocarril va ser el de transportar mercaderies, però en poc temps es veié en la locomotora una oportunitat per millorar el transport de persones. Des de l’any 1941, l’empresa RENFE és l’encarregada de la situació de les vies de tot l’estat. La situació actual de la línia que comunica Mataró amb d’altres ciutats és desastrosa. L’alcalde comenta que des de l’Ajuntament ja hi ha hagut diverses queixes en repetides vegades dirigides tant al Delegat del Govern de la Generalitat, com al Gerent de l’empresa de rodalies. Joan Antoni Baron afirmà que “una ciutat com Mataró necessita un transport de qualitat i que des de l’Ajuntament s’està treballant per aconseguir-ho”. El president del Cercle Històric Miquel Biada coincidí amb l’opinió de l’alcalde i afirmà que “és una llàstima que un mitjà de transport que podria ser molt útil per als mataronins estigui infrautilitzat”. Sigui com sigui, hi ha una contradicció molt curiosa. Ràpids són els avenços que fa la societat i lenta és la millora del mit-jà de transport implantat des de fa ja unes dècades.