Visió, Tecnologia i Societat: de l’aula al món real

El sistema per travessar carrers per persones cegues es presenta aquest cap de setmana al congrés Exporecerca Jove de Barcelona

  • Mireia Biel / Foto: Projecte Vist
  • Divendres, 11 abril 2014 00:00

Ciutat 2013, visió, tecnologia i societat 1
 

Com un projecte educatiu treballat a l’ESO es pot convertir en una iniciativa pionera de millora per a un col·lectiu social? La Carla Gensana, en Víctor Puixans i la Irene González ho saben millor que ningú. Són els creadors del projecte Visió, Tecnologia i Societat (VST), un prototip de sistema de seguretat pensat perquè les persones cegues puguin travessar els carrers sense problemes. La iniciativa no només ha estat ben rebuda per l’ONCE, sinó que ha cridat l’atenció també a fires i congressos d’arreu d’Espanya on els tres estudiants, de només 15 anys, han estat reconeguts per la invenció.


L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que hi havia 39 milions de cecs al món el 2013 i 285 milions més que patien discapacitat visual en diversos graus. L’ONCE va reconèixer el 2008 que hi havia més de 60.000 persones només a Espanya amb problemes de visió. I el 2020 podrien ser 75 milions les persones cegues que hi hagués al planeta, principalment per l’envelliment de part de la població mundial.

Sovint, i més en un context de crisi, els drets i les necessitats d’aquest col·lectiu queden en un segon pla i les dificultats del seu dia a dia es multipliquen. Un fet tan simple com creuar un carrer pot resultar perillós per a una persona cega. Per això, la Carla, en Víctor i la Irene han centrat tots els seus esforços a desenvolupar un projecte únic per millorar la seguretat de les persones cegues quan travessen un carrer.

Un bastó de rastreig que vibra quan un cec es disposa a creuar un carrer amb semàfor o sense. I una polsera amb la mateixa funció pensada per a usuaris amb necessitats més específiques. Aquests són, de moment, els dos objectes que la Carla, en Víctor i la Irene han creat. El primer està pensat per a aquelles persones cegues que utilitzin un bastó de rastreig, mentre que l’altre busca ser útil a discapacitats visuals que es valguin d’un gos pigall o que vagin en cadira de rodes.  

Ciutat 2013, visió, tecnologia i societat 3

Cec per un dia

La idea va sorgir ara fa un any i mig arran de l’interès que els estudiants tenien per la biologia en general i per la ceguesa i el sentit de la vista en particular. La Carla recorda que “en una visita a Barcelona, ens vam adonar que els semàfors amb sensors acústics per a cecs eren ineficaços per culpa de l’alta contaminació acústica”. Va ser aleshores quan el biòleg i professor Ivan Nadal, tutor del projecte, els va animar a iniciar una investigació per buscar una alternativa.

Calia reinventar-se. Quina alternativa podien plantejar que no existís, fos útil i viable? El grup va decidir fer una prova per comprovar l’efectivitat dels sentits. En Víctor va ser l’encarregat de fer l’experiment i durant 24 hores va fer vida normal amb una bena als ulls. La conclusió: el tacte era el millor sentit per suplir el de la vista, i la vibració, el complement perfecte.  

Àmplia investigació

“Vam mesurar carrers i vam dissenyar un prototip de maqueta per comprovar l’efectivitat del projecte”, explica la Irene, que afegeix que “vam anar millorant el projecte a mesura que vam anar acotant les necessitats”. Una de les primeres reunions que van mantenir amb l’ONCE va ser clau en el procés, ja que, segons la Carla, “vam aconseguir ampliar el vocabulari i redactar la iniciativa de forma més professional”, a més a més de “descobrir que hi ha subpoblacions de cecs pels quals havíem de pensar noves eines”.
Van dissenyar primer el bastó de rastreig i més endavant, la polsera, tot pensat per creuar tant carrers amb semàfors com sense. I a l’estiu, ja disposaven de dues maquetes completes. A partir d’aquí, el grup va començar a treballar, amb el suport de Nadal, en la patent, que de moment ha superat tots els tràmits inicials. Han decidit patentar el sistema de vibració i els dos elements, però han deixat la porta oberta a la creació de nous suports.

Ciutat 2013, visió, tecnologia i societat 4

Experiència positiva

Els tres joves de 15 anys es troben en plena etapa formativa, a quart curs d’ESO. Per això, més enllà d’haver creat un sistema de seguretat pioner, el reconeixement més gran que s’emporten és l’aprenentatge.
Tots tres coincideixen a l’hora d’afirmar que “ha estat una experiència positiva i motivadora, una fórmula de descoberta que ens ha marcat”. Trobar una utilitat als projectes desenvolupats a classe i comprovar que amb les seves accions poden contribuir a millorar la qualitat de vida d’algunes persones és “una manera de reconèixer el nostre esforç i de confirmar que amb un granet de sorra podem solucionar problemes en una societat que hem descobert que no és perfecta”. Per tant, la recompensa personal que s’enduen els estudiants és l’al·licient més gran d’una iniciativa educativa que parteix dels interessos personals dels alumnes i d’un aprenentatge eminentment pràctic.  

Ciutat 2013, visió, tecnologia i societat 5

Aprendre practicant

El projecte va néixer dins d’una extraescolar de l’Institut d’Argentona, el Club de la Ciència Eureka. L’encapçala el professor Nadal, que pretén “ensenyar a fer recerca als alumnes sense tenir en compte la seva edat”. Així, els estudiants fan una pluja d’idees a principi de curs d’on neix un projecte, que van perfeccionant i fent créixer al llarg de tot el curs.

Paral·lelament, els alumnes han d’elaborar documents cada vegada més llargs, acurats i complets. “Si al principi val amb un simple informe científic, després cal fer un pòster i un escrit-resum per acabar presentant un treball de recerca al darrere”, assegura Nadal.
La principal diferència amb l’ensenyament reglamentat és que en aquest cas, segons Nadal, és que “s’intenta que els projectes surtin de l’aula i es puguin presentar a fires i congressos de ciència”. Alguns treballs tenen l’oportunitat de veure la llum pública a l’Exporecerca Jove, un certamen anual que se celebra a Barcelona, o fins i tot a la fira ‘Ciencia en acción’ de Bilbao.

Una oportunitat real

Des de dijous, el projecte VST torna a ser a l’Exporecerca Jove de Barcelona que ja va visitar l’any passat. A partir d’ara buscaran el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya per desenvolupar la prova pilot  i, sens dubte, el suport d’associacions i entitats com l’Once o l’Apsocecat. El projecte es torna cada vegada més engrescador i en conseqüència  les passes que s’han de fer ja són de gegant. 

Ciutat 2013, projecte vst

Ciutat 2013, cami per recorrer

Camí per recórrer
Rebre tots aquests premis no només els ha donat força per a seguir millorant el producte, sinó que els ha permès mirar més enllà. La recompensa econòmica que han rebut d’alguns premis els ha ajudat a pagar la patent i els ha animat a pensar a constituir-se com a empresa. De fet, ja han iniciat els tràmits per establir-se com a start-up a mitjà termini. Però poder tirar tot això endavant implica disposar d’uns recursos econòmics que no tenen. Per aquest motiu, gran part dels esforços se centren ara a trobar inversions.  Volen exposar el projecte al MID, un fòrum per a empreses per buscar recursos, així com al ‘Congreso de Jóvenes Investigadores’ i, per què no, al ‘Google Science Fair’.

Ciutat 2013, pluja de reconeixements

Pluja de reconeixements
Des que el projecte va prendre forma, els alumnes de l’Institut d’Argentona no han deixat de rebre reconeixements. Van participar a l’Exporecerca Jove del 2013 on es van endur dos premis. Poc després, la fira ‘Ciencia en acción’ de Bilbao, en què eren els únics participants de Secundària, els va concedir el primer premi i la publicació del treball va arribar amb la participació al ‘Encuentro de Jóvenes Investigadores’ de Salamanca. També els han arribat reconeixements d’altres punts de l’estat, com al congrés San Viator de Madrid i a la ‘Reunión científica’ d’Extremadura. I al març d’aquest any, la Generalitat els ha atorgat un dels 72 premis de Recerca Jove, seleccionats entre més de 300 projectes.