Com és que et retires?
Em retiro perquè ja fa un parell de temporades que arrossego dolors als malucs, als abductors i al peu, i això m’ha fet patir molt de dolor en els entrenaments i en els partits. A més per curar-me del mal que tinc al maluc m’hauria d’operar, i tot i això els metges no m’asseguren que sortís tot perfecte. És per aquest motiu que he decidit retirar-me i no he decidit operar-me ja que per fer vida normal no necessito l’operació. A més tampoc és segur que operant-me pogués tornar a jugar i a més hauria d’estar mig any fent recuperació.De tots els anys que has passat al club, quina temporada o fet recordes amb més emoció?
Si hi ha una temporada de la que tinc més bon record és la que vam quedar campions de Lliga EBA. Aquell any vaig poder jugar amb companys com en Remon Van de Hare o l’Alfons Albert que havien jugat a equips d’ACB com el Barça o la Penya, també hi havia en Jobacho i va ser una temporada que vaig gaudir molt. A més vam quedar campions de Lliga EBA, i després vam passar la primera eliminatòria d’ascens, però a la segona vam caure.
Després també guardo molt bon record de l’última temporada que vaig tenir d’entrenador en Josep Maria Margall on a nivell individual vaig fer uns molt bons números.I el pitjor record?
El pitjor record seria aquesta temporada no, sinó l’anterior, on després d’estar molts anys a Lliga EBA vam perdre la categoria. A més vaig començar a jugar amb molt de dolor i es van perdre molts partits i tot plegat va fer que la temporada fos molt dolorosa i llarga. És per aquest motiu que vaig continuar una temporada més jugant, ja que volia intentar aconseguir l’ascens i deixar l’equip a EBA.De tots els entrenadors que has tingut quin és el que t’ha marcat més?
Sens dubte el que m’ha marcat més ha estat en José Maria Margall que vaig tenir d’entrenador durant tres temporades. Amb ell crec que l’equip va fer molt bones temporades, però, a més, a nivell personal em va fer sessions específiques individuals i la veritat és que vaig millorar molt i vaig aprendre moltes coses sobre el bàsquet. Que se sent quan un club amb la història de la UE Mataró decideix penjar la teva samarreta al Palau? Molta alegria, ja que un club que té més de 80 anys d’història i que per primera vegada retiri el teu dorsal i pengi la teva samarreta és tot un orgull. La veritat és que he d’agrair el detall que ha tingut la directiva amb mi, i veig una recompensa a tot el treball i esforç que he fet en aquest club durant tants i tants anys. La veritat és que no m’ho esperava i quan m’ho van dir no m’ho creia, però quan et passa una cosa així te n’adones que amb esforç i treball arriben els premis.Seguiràs vinculat al club?
Sí, seré entrenador del júnior masculí de l’entitat i a part portaré la direcció tècnica de la base masculina del club. Des dels 16 anys que porto entrenant equips del club, i ara ja en tinc 31, això vol dir que ja porto 15 anys treballant pel club i la meva intenció és continuar fent-ho.