CE MATARÓ: Miguel Ángel; Jose (Jordi Rodríguez 70’), Vicente, Ballús, Kiku; Jonathan, Lucas Viale (Odín 85’), Sauras, Óscar, Àngel, Juanma.
GRANOLLERS: Ochoa, Antolín, Rubén, Roger, Crivillé, Geli (Sergio 84’), Fabián, Delmàs, Quini (Paquito 80’), Esteban (Dot 70’) i Folguera.
GOL: 20’ Esplèndid contratac visitant amb centrada de Geli des de la dreta que remata Esteban vennint des del darrera i avançant-se a la defensa local.
El CE Mataró va patir la primera derrota de la temporada al seu camp davant d’un Granollers molt diferent al que va visitar el camp mataroní en partit de Copa RFEF i que va sortir derrotat per 4-0. Aquest Granollers, de la mà del tècnic Ramon Mayo, es va assemblar molt més al que la temporada passada va jugar el “play-off” d’ascens a la 2ª Divisió “B”, amb una esplèndida col·locació sobre el terreny de joc, amb un 4-4-2 que va ser quasi infranquejable per a l’equip groc-i-negre i a més amb una esplèndida condició física que li va permetre sortir al contratac en tot moment i replegar-se amb gran facilitat.
Des del primer moment es va veure un partit de gran intensitat on possiblement només van faltar més gols. Abans dels deu minuts el veterà Quini havia posat a prova a Miguel Angel i un minut més tard va ser Óscar el que va poder obrir el marcador però el seu xut en posició immillorable va sortir fora. Als 19’ va ser Àngel el que va tenir una gran ocasió després d’un refús del porter Ochoa a potent xut de Sauras, però la seva rematada sol davant del porter visitant va sortir fregant el pal. I com sol passar quan es perdona s’acaba pagant i en el contratac immediat els vallesans es van avançar al marcador en una jugada molt ben trenada i on la defensa local va mostrar-se excessivament lenta.
A partir d’aquell moment el Granollers va plantar les seves dues línies de quatre homes una mica més endarrera i els groc-i-negres buscaven superar-les amb passades llargues que no tenien massa èxit, caient quasi sempre els davanters locals en el fora de joc.
Més combinacions curtes
A la represa el Mataró no va llençar tant la pilota i va buscar combinacions més ben trenades amb passades curtes per penetrar pel mig de la defensa del Granollers, o també amb obertures per les bandes buscant centrades que controlava força bé la defensa visitant. La primera ocasió va arribar en un xut de Juanma als 10’ amb poc angle que el porter vallesà va refusar amb els peus, però la rèplica del Granollers no va tardar i en ràpids contratacs Quini cedia bones pilotes perquè Fabian, Geli, Esteban i Folguera i fins i tot Antolín fessin intervenir a Miguel Angel amb encert.
Ja al tram final els vallesans van anar endarrera a defensar-se sempre amb molt d’ordre dels atacs groc-i-negres. La millor ocasió va ser novament per Juanma quan als 34’ una passada d’Óscar el va deixar sol davant Ochoa, però el xut suau de l’extrem local que havia superat el porter va ser desviat per un defensa a córner.
I ja al final amb quasi tots els jugadors dins l’àrea visitant Àngel i Ballús van poder empatar però les seves rematades no van trobar el forat dels tres pals. La veritat és que el Mataró ho havia intentat però s’havia trobat amb el millor equip que ha passat per Mataró aquesta temporada.