Els carrers de Mataró, i d'altres municipis del Maresme, s’han omplert aquest cap de setmana de la papallona del suro (Lymantria dispar), una papallona de color marró que neix als boscos d’alzina i es reprodueix cíclicament. Es tracta d’una espècie autòctona que cada deu anys experimenta una explosió demogràfica típica del mecanisme de l’hàbitat i que és transportada fins als nuclis urbans pel vent.
Actualment es viu el pic de l’eclosió, que ha afectat principalment el Maresme perquè aquesta espècie de papallona s’alimenta principalment de sureres i alzinars, molt prolífics al Montnegre. Tot i això, els experts avisen que es tracta d’una papallona inofensiva i el mateix ecosistema s’autoregularà.
L’eclosió dels ous de la papallona del suro es produeix a la primavera. Les crisàlides eclosionen simultàniament, es reprodueixen i finalment moren. Aquesta espècie s'alimenta de les fulles de les alzines i provoca una important defoliació dels arbres en la seva fase de creixement, però l’efecte és molt poc agressiu i no és prou significatiu com per a matar l’arbre.
Parlen els experts
El director de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme, Fernando Cabello, recomana a la població "no fer cap tractament", i insisteix que no es tracta d’una espècie invasora ni urticant. A més, detalla que ja el mes de maig es va fer un tractament als boscos del nord del Maresme per a reduir el volum d'una eclosió que ja estava prevista pels experts.
D’altra banda, Javier Romera, naturalista maresmenc, explica que “els boscos són ecosistemes vius amb mecanismes propis, i les espècies que hi habiten hi estan adaptades”. Tot i que la papallona del suro s’alimenta de les fulles dels arbres, Romera afegeix que “les alzines tornen a brotar amb una millor estructura i més madures”.
L’efecte del canvi climàtic sobre la plaga de papallones del suro no és clar. Cabello afirma que situacions com aquesta són i seran cada vegada més habituals, perquè “quan augmenta la temperatura mitjana, s'incrementa la taxa metabòlica i la velocitat de creixement, facilitant que es puguin desenvolupar”. Romera matisa que aquest fenomen sempre ha succeït -i seguirà succeint-, però “pot ser que s’avanci un temps i passi més sovint, tot i que el que hem vist aquests dies no en sigui una conseqüència directa”.
