Tres joves segueixen la pista d’un hacker, i seguint la seva pista cauen de quatre grapes en un parany en una casa abandonada que ens sembla conduir al pur registre del cinema de terror. Però quan ens pensem que ha d’aparèixer el psicòpata de torn, aleshores acaben abduïts per una altra presència. La desaparició dels tres és un punt d’inflexió que ens transporta per sorpresa al genuí territori de la ciència-ficció.
Ara, els tres joves, apareixen atrapats en el que podria ser un laboratori atòmic del govern dels Estats Units enmig del desert per servir de conillets d’índies. La mateixa naturalesa sospitosa del lloc i l’estranyesa de tot plegat fa que l’espectador estigui en estat d’alerta permanent davant d’un relat que es va embolicant per constatar que, a cada pas que es dóna en aquest laberint espacial i narratiu, res és el que sembla.
Cal valorar d’aquest film discret i sense massa pretensions, premiat amb el guardó als millors efectes especials al passat Festival de Sitges, el sentit d’imaginació i el cuidat aspecte visual que desprèn, tot i les limitacions d’un pressupost ajustat. El jove William Eubank es revela com un prometedor director que sap transmetre ganes i enginy a l’hora d’enxampar-nos en la teranyina que desplega, encara que el desenllaç, la sorpresa final, el darrer gir, ens acabi resultant prou previsible o esperat.
