La roda del benestar s’ha deturat. Malauradament. Aquesta situació de crisi profunda -que ha afectat a un sector extens de la població- ha creat un estat d’alteració personal fins el límit d’un estrés màxim. En aquesta situació anòmala el contingut emocional humà està sotmès a l’embat d’un vaivereig inestable. I tota relació d’amistat o d’afecte pot perdre l’estabibilitat.Per aquesta causa cal que els que ens mantenim, sortosament, en una situació estable i davant la possibilitat d’una coincidència al carrer, al telèfon, a internet o on sigui- en evitació d’un diàleg amb risc explosiu- prenguem d’antuvi una prevenció adequada. La qual pot ésser la de derivar la conversa cap el tema meteorològic. Una proposició a la qual -malgrat que no sempre pot haver-hi una convergència de criteris- a causa de la seva condició exògena, és molt improbable que pugui concitar divergències irreparables. Jo penso que optar a defugir temes crítics que -donades les circumstàncies adverses actuals- afloren per generació espontània constitueix un acte de prudència i una cauta decisió. Saludar-nos tot invocant el trànsit del temps meteorològic, esdevé un acte simple, gratificant on el compromís de l’amistat i el respecte degut i civilitzat no rep cap dany. Més aviat n’evita. Ja que en alçar la pregunta: Quin temps fa, oi?, no es formula cap opció concreta sinó una ambigüitat asserenada i intranscendent. Incapaç d’agitar els estrats on es reclou la tensió dels assumptes negatius i fàcilment explosius.I en aquesta breu trobada setmanal li desitjo benvolgut lector- un temps meteorològic bo. És a dir, el que més convingui a vostè: -sol? -pluja? -vent ?Que sigui allò que més propiciï els anhels de vostè. Que, segurament, divergiran dels meus. Però no suficient per enterenyinar el diàleg amb vostè -no mai negligit- malgrat que sigui entre les paraules escrites i la seva lectura. De cor li desitjo el temps que més li escaigui: -vent? -pluja? -sol?…Al cap i a la fi, la meteorologia farà el que vulgui. I nosaltres tan amics com sempre…