
P. Va néixer com un adjectiu per referir-se a una parada on canviar els cavalls i es va convertir en un substantiu molt viatger. La seva època daurada van ser els anys seixanta i setanta, però ara està pràcticament jubilada. Quan va ser hora de passar per l’adreçador va sucumbir a l’electrònica (a). Remenant bé pels platós no seria difícil de trobar-ne una (b). Si diguéssim que té un origen postalveolar tampoc mentíriem (c). La seva composició bàsica és: un quart d’informació, meitat d’il·lustració i un quart de destinació. Sense codi no és que no es pugui desxifrar, és que no sap on va.
Q. És la unitat de mesura més freqüent a les casernes. Fins no fa gaires anys neixia per sorteig i es moria d’avorriment. Sempre arriba després dels quarts. Té una germana mitjana i una altra que és una llauna. La seva cançó preferida és El ball de la civada, fins al punt que no podria viure sense. Alguns bàrbars asseguren que creix al costat d’una espècie de conífera llunyana, el ‘pino’. Els amants catalans del llúpol no veuen l’hora que s’incorpori a can Moritz.
R. Mentre és primera ningú l’esmenta, però quan és segona se n’assabenta tothom. I si no és ni l’una ni l’altra, llavors s’omple de gent gran. L’ambaixador i l’estudiant la necessiten, però per la presidència és absolutament vital (a). Si surts del país, ja cal que en demanis permís. No és infreqüent que unes quantes s’ajuntin al mateix barri (b). Té un origen residual i un clar final de decadència. Era indispensable tenir-ne una per participar a l’Un dos tres responda otra vez.
1. ORXATA (a: “Això és or, xata!”; b: orzata, d’orzo; c: Orxateries Sirvent, de Barcelona) / 2. POSTAL (a: adreça postal; b: platós, anagrama de postal; c: postalveolar) / 3. QUINTO / 4. RESIDÈNCIA (a: presidència; b: barri residencial).