‘Tot el que sigui per donar fluïdesa val la pena’
Fermí Manchado, Regidor de Mobilitat de Mataró
“Trigarà encara una mica, però arribarà també el moment per descongestionar la circulació de la part alta i la part baixa de la C-32, que també està complicada” explica el regidor de mobilitat, Fermí Manchado, que afegeix com a raó principal de la necessitat d’aquests nous carrils el següent: “Quan l’Hospital i el Mataró Parc es van fer, tampoc es pensava en tants vehicles, i ens vam quedar una miqueta curts. Però ara també està previst de fer una ampliació i eixamplar-ho”. A més a més, Manchado afegeix que malgrat tot, aquesta és una qüestió de la Generalitat i no de l’ajuntament, però que va tirant endavant.
Sigui com sigui, els futurs laterals són un tema que han aixecat controvèrsia entre els diversos partits polítics: “No ho entenc, perquè tot el que sigui per donar una fluïdesa val la pena” diu Manchado, que afegeix que “potser com a qüestió ecològica es plantegen que si passaran més cotxes, però no es fa malbé res, simplement és una ampliació de dos carrils més a l’autopista”. A més, el regidor puntualitza que s’han realitzat estudis que demostren que l’impacte ambiental serà mínim. Tot i això, potser encara hi ha altres motius, com diu el propi Manchado: “Tothom no anem en cotxe, i jo crec que els que no ho fan pensen que això a ells no els fa falta per res, que és una pèrdua de temps i una despesa que no val la pena fer. Però la vida evoluciona, i de cotxes cada dia n’hi haurà més”.
‘Cal una nova cultura de la mobilitat’
Xavier Safont-Tria Cap de llista de la CUP Mataró
Ampliar la xarxa de carreteres a la nostra comarca no és una prioritat i no resol el problema de la mobilitat. Una nova car-retera representaria una nova fractura sobre el territori en una comarca estreta i afectada per l’expansió urbanística que sempre ha acompanyat a les successives ampliacions de la xarxa viària. És una aberració que, amb diners públics, es torni a privilegiar el transport en cot-xe privat i, en canvi, no es contemplin mesures alternatives menys costoses per resoldre les carències i necessitats actuals del transport públic col·lectiu (autobusos interurbans, carrils bus a l’autopista, millora del servei de trens de rodalies, comunicació ferroviària amb el Vallès i connexió directa amb Girona, etc.).
No ens enganyem, el problema més greu està fora de la comarca, als nusos viaris que connecten amb Barcelona (des de Badalona fins a les Glòries o la Trinitat). La N-II és conflictiva, bàsicament, perquè hi ha una autopista amb peatge, la C-32. La construcció d’uns laterals o via paral·lela a l’autopista no resol el problema, però en canvi sí que prepara el terreny per a un creixement demogràfic i especulatiu, que és el que uneix els ajuntaments i els polítics de la nostra comarca.


