Després d’un mes de maig on tota la ciutat semblava abduïda per un estat d’eufòria col·lectiva, veient com el Barça omplia de felicitat i disbauxa la gran majoria de mataronins, ara ha arribat el torn de la Fira per fer passar de forma més amena la conjuntura de crisi econòmica en que ens trobem. A més a més, el govern de l’estat, que s’ha inventat el terme de "brot verd" per posar de manifest una bona notícia econòmica, anuncia que després de catorze mesos consecutius l’atur ha baixat. Tot plegat fa que haguem deixat apartada lleugerament la crisi, com si tinguéssim ganes de prendre’ns una petita pausa, per molt que als Estats Units, en sentit oposat, el govern americà s’ha vist obligat a nacionalitzar una de les seves empreses més emblemàtiques, General Motors, que ha entrat en fallida. I amb tot aquest context, el proper cap de setmana, concretament el diumenge, ens toca viure una jornada d’eleccions europees, aquelles que cap persona pren seriosament. I, probablement, tampoc els falta raó per fer-ho.
Però intentem oblidar tots aquests factors per un moment, i pensar únicament en les eleccions de diumenge i el que signifiquen per a nosaltres, i si bé és cert, que el Parlament europeu no té una capacitat decisòria comparable al del Congrés espanyol o el Parlament de Catalunya, no està de menys recordar que ha estat gràcies a la cambra europea que es va aconseguir tirar enrere la proposta d’augmentar el límit laboral a 65 hores setmanals que proposaven els membres del partit conservador europeu.
I és que per molt que no ho sembli, tot el que es decideix a Europa té un pes molt més important del que li donem inicialment, i és que la legislació espanyola està molt lligada a les decisions que es prenen a la unió, i per això cal que el proper diumenge fem una petita reflexió del que totes aquestes petites coses ens poden comportar i donar a les eleccions europees el pes que realment es mereixen. A partir d’aquí, cadascú és lliure de fer allò que cregui convenient.