Mira que ha costat però han arribat. Dues victòries seguides de l’AGD Mataró a la Primera Estatal d’hoquei patins i, esperem-ho tots plegats, una mica de tranquil·litat al pavelló Jaume Parera. Fa massa temps que hi ha hagut mala fe i s’ha fet massa mala sang al voltant d’un club i un esport que, ni que sigui per herència històrica i respecte a l’esport de Mataró, no mereix alguna escena i creuament dialèctic indigne de qualsevol tipus de persona. L’era de la informació, les xarxes socials i la participació ciutadana en els mitjans de comunicació és grata si entre tots la sabem gestionar i entendre, si separa informació d’opinió, si no es confonen ofenses i ofesos, insultadors i insultats amb el missatger, que acostuma a ser l’ase dels cops.
Ara per sort la pilota entra, o això sembla i mansament tots plegats hem de seguir al nostre lloc. Enganxant el cul a la freda grada del pavelló, animant als nostres i donant suport a l’equip. Curiosa sensació, aquesta que sembla que es repeteix a tot arreu on juguen els equips nostrats, en què un ha de saber i poder combinar l’estima a uns colors i la filiació partidista que sentim els que bateguem en clau local amb la lícita i lògica opinió que ens pugui aparèixer, sigui sobre el pentinat del de davant a la grada, la gestió d’aquell problema o la decisió arbitral de torn, que sempre ens semblarà errònia. I d’això es tracta. Que l’AGD n’encadeni més, de victòries. I ni recordarem què opinem quan fem la cervesa en honor als que realment ho mereixen: els jugadors que hi posen l’esforç i mereixen el nostre suport. Que així sigui.