Ja comencem a estar una mica farts de parlar de situacions crítiques al CE Mataró, però quan sembla que no pot passar res pitjor, passa… i aquest diumenge a banda de perdre 0 a 4 no es va poder acabar el partit, degut a quatre expulsats i un lesionat. Un nou capítol de la recent i esperpèntica història del Mataró que complica encara més el futur del nostre club gairebé centenari. I no és qüestió de criticar els jugadors, que estan lluitant contra tot per intentar sumar el primer triomf de l’any. Ara el Mataró ja fa 26 partits que no guanya, al revés que el Madrid de Mourinho que portava dinou partits sense perdre fins que va topar dilluns contra el magnífic Barça de Pep Guardiola. Un recital de futbol sublim en estat pur.
Curiosament en el post partit d’aquest 5 a 0 a TV3, hi havia Jaume Creixell, el tècnic que encara era al Mataró quan va arribar Luis Sardà. És cert que aquell any no hi va haver sort i es va acabar baixant de Tercera, però qui sap què hagués passat si el “Tigre” hagués continuat la temporada passada a la banqueta mataronina. Una temporada 2009-2010, recordem-ho, amb cinc entrenadors (un que ni va començar) i un nou descens!!
El bo del Jaume, geni i figura, tenia una manera de fer a les rodes de premsa que era d’admirar. Sempre que el Mataró perdia deia que era culpa seva, i en canvi quan guanyava no es cansava d’elogiar els seus jugadors amb frases com “Haurien de posar-li un monument a cada jugador”. Ai, si tothom sabés sortir davant d’un micròfon i dir: “Senyores, senyors, tot això ha estat culpa meva”. Dilluns després d’acabar el partit, de tot el Madrid només va parlar Mourinho (obligat i sense gaire ‘mea culpa’) i Xabi Alonso (per contracte televisiu). A Mataró, ni això. De moment sembla que una manifestació ho reclamarà.