La Sala Clap compleix aquest cap de setmana els quatre anys de vida, onze si comptabilitzem els anys del Local de la Ronda Barceló. Per celebrar-ho, ofereixen un concert gratuït el proper divendres dia 30, a partir de dos quarts de dotze de la nit i amb copa de cava pels assisitents, que servirà per celebrar l’efemèride de la forma més amena possible, al ritme de la Kinky beat.
La kinky beat és una formació musical barcelonina, una més de les sorgides arran del boom mestís de la Barcelona Bastarda, denominació d’orígen de qualitat ja d’entrada. Configurats per membres de la Radio Bemba de Manu Chao i recollint altres músics de projectes musicals diversos, la Kinky beat és un dels directes més marxosos i animats que es poden trobar avui en dia i, amb més història darrera, gaudirien, a mercè de la seva qualitat i potència, d’una fama força important.
Qui vulgui celebrar amb els Clapistes o Clapaddictes el quart aniversari de la sal del Carrer Serra i Moret ho podrà fer ballant i gaudient de la festa multicoloro que porta aquest grup. Batucades, sempre exitoses i garantia de marxa, reggae, rock steady i hip hop, són els ingredients per a una perfecta comunió entre claca i artistes que desencadena en un recital tremendament recomanable per tot aquell qui gusti d’un dels estils més festius. Atenció manifesta a temes com Revolution Rock, Kinky Beat , Maria Maria o Pirata Capitán, autèntiques bombes de rellotgeria.
El quart aniversari del Clap tindrà però, un rerafons amarg darrera la dolçor del cava i la kinky beat. Si fa un any els responsables de la sala parlaven d’una mena d’ultimàtum no escrit, de projecte del que calia parlar, d’ambicions com la d’un centre de cultura popular concertat, el panorama actual no pot ser considerat gaire esperançador al respecte. En una nota difosa pel Clap, s’afirma que ni la iniciativa privada ni l’administració no estan posant l’interès esperat ni el suport necessari per a què un projecte profitós per la ciutat i la cultura pugui advindre’s, a pesar de les paraules de Graupera a Portalmataro quan afirmava, en una entrevista el passat setembre, que considerava el Clap com un actiu cultural de la ciutat a preservar.
La veritat és que malgrat que no és explícit en la nota, el fantasma de la deserció que va planar fortament ara fa un any, es mostra present i pressionant. Des del Clap s’afirma que la paciència té un límit, i de fet, s’entén el nerviosisme i l’enuig davant, sobretot, un Patronat Municipal de Cultura al que agrada massa marejar la perdiu. El fet és, però, que el Clap compta, com també explica la nota, amb un suport popular i un èxit com a sala de concerts i com a discoteca, important i indiscutible i que malgrat que certes dissonàncies poden torbar l’ambient, l’aniversari, el quart, sols pot ser celebrat amb la seguretat certera de qui es sap gran i única oferta regular de música de qualitat i en directe a la ciutat, i amb la festivitat d’una kinky beat que, segur, tornarà a omplir el Clap divendres. Per molts anys!
