La programació del Teatre Monumental per aquesta temporada inclou dues posades en escena signades per Oriol Broggi, un dels directors més actius del panorama teatral català del moment. Una es podrà veure ja divendres, produïda pel Teatre Nacional de Catalunya, que en la nova etapa que encapçala Sergi Belbel ha inclòs, per primer cop en el seu repertori, una obra de Salvador Espriu. Es tracta de ‘Primera història d’Esther’, considerada per molts com una de les fites més assenyalades de la literatura i del teatre català de postguerra.Complexitat expressiva Salvador Espriu la va acabar d’escriure l’any 1948, en un moment de moltes dificultats per a la nostra llengua. Imbuït de pessimisme, va voler fer una mena de “testament de l’idioma” i demostrar totes les possibilitats expressives del català, des de locucions arcaiques o cultes fins a maneres de dir populars, dialectals o d’argot. I en resulta una mixtura críptica. L’acció la situa en part a Sinera, la sublimació imaginària de l’Arenys de la seva infantesa, i en part a Susa. Aquí té lloc el relat de la reina Esther i les trifulgues del poble jueu –que és una al·legoria del català– que viu amenaçat d’extermini pel perses. Segurament Espriu va pensar que el seu text mai es portaria a escena, per això el comença amb una acotació que diu: “imagina els trucs escenogràfics que et convinguin”. És, per tant, una obra difícil i en conseqüència molt poc representada. Però cadascun dels cinc muntatges que se n’han fet abans han tingut alguna cosa d’emblemàtics i han marcat un cert cànon: Jordi Sarsanedas la va estrenar el 1957 al Palau de la Música amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona; Ricard Salvat en va dirigir tres versions diferents, les del 1962 i el 1968 al Teatre Romea i la del 1977 al Teatre Grec; i finalment Lluís Pasqual i la companyia del Teatre Lliure la van escenificar l’any 1982. AtrevimentAra, doncs, que fa un quart de segle que no es veia en cap escenari, Oriol Broggi ha tingut l’atreviment d’escometre un nou muntatge de la peça d’Espriu i de fer-ho amb un enfocament innovador, ple de moviment i de ritme i amb subratllats musicals. Un gest d’audàcia que no deu ser aliè a l’èxit aconseguit en les seves últimes realitzacions teatrals. Aquest cop, però, no tota la crítica l’ha ensabonat. Oriol Broggi dirigeix ‘Primera història d’Esther’
L’obra de Salvador Espriu serà aquest divendres al Monumental
La programació del Teatre Monumental per aquesta temporada inclou dues posades en escena signades per Oriol Broggi, un dels directors més actius del panorama teatral català del moment. Una es podrà veure ja divendres, produïda pel Teatre Nacional de Catalunya, que en la nova etapa que encapçala Sergi Belbel ha inclòs, per primer cop en el seu repertori, una obra de Salvador Espriu. Es tracta de ‘Primera història d’Esther’, considerada per molts com una de les fites més assenyalades de la literatura i del teatre català de postguerra.Complexitat expressiva Salvador Espriu la va acabar d’escriure l’any 1948, en un moment de moltes dificultats per a la nostra llengua. Imbuït de pessimisme, va voler fer una mena de “testament de l’idioma” i demostrar totes les possibilitats expressives del català, des de locucions arcaiques o cultes fins a maneres de dir populars, dialectals o d’argot. I en resulta una mixtura críptica. L’acció la situa en part a Sinera, la sublimació imaginària de l’Arenys de la seva infantesa, i en part a Susa. Aquí té lloc el relat de la reina Esther i les trifulgues del poble jueu –que és una al·legoria del català– que viu amenaçat d’extermini pel perses. Segurament Espriu va pensar que el seu text mai es portaria a escena, per això el comença amb una acotació que diu: “imagina els trucs escenogràfics que et convinguin”. És, per tant, una obra difícil i en conseqüència molt poc representada. Però cadascun dels cinc muntatges que se n’han fet abans han tingut alguna cosa d’emblemàtics i han marcat un cert cànon: Jordi Sarsanedas la va estrenar el 1957 al Palau de la Música amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona; Ricard Salvat en va dirigir tres versions diferents, les del 1962 i el 1968 al Teatre Romea i la del 1977 al Teatre Grec; i finalment Lluís Pasqual i la companyia del Teatre Lliure la van escenificar l’any 1982. AtrevimentAra, doncs, que fa un quart de segle que no es veia en cap escenari, Oriol Broggi ha tingut l’atreviment d’escometre un nou muntatge de la peça d’Espriu i de fer-ho amb un enfocament innovador, ple de moviment i de ritme i amb subratllats musicals. Un gest d’audàcia que no deu ser aliè a l’èxit aconseguit en les seves últimes realitzacions teatrals. Aquest cop, però, no tota la crítica l’ha ensabonat. 
