M. Àngels Fradera, solidaritat inequívoca

Presidenta de l’Afam

  • Mireia Biel // Fotos: Anna Aluart
  • Dimecres, 30 Setembre 2015 16:51

Perfils 2014/2015, perfils - maria angels fradera

Les experiències que toquen de primera persona són les més transformadores. Viure de molt a prop una malaltia com l’Alzheimer et fa canviar de perspectiva i, en el cas de la M. Àngels Fradera, la presidenta de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Maresme, la va fer iniciar un voluntariat adreçat a ajudar tots els afectats per aquesta malaltia. Pocs dies abans de la vuitena edició del ‘Camina per l’Alzheimer’, Fradera desprèn il·lusió, però també responsabilitat. La lluita contra l’Alzheimer ho té tot, però mai és fàcil.

M. Àngels Fradera va viure de molt a la vora la malaltia, quan la seva mare la va patir durant molt temps. Era un moment en què “es considerava que la gent tenia un mal dolent i no se’n parlava”. L’experiència la va fer adonar, un cop “la meva mare ja no hi va ser”, que la podia aprofitar amb altres persones.

I és que és imprescindible rebre una ajuda i “una orientació que no sigui mèdica” i que busqui la part més humana i del dia a dia, de la convivència amb la malaltia, un dels màxims de l’AFAM, perquè “les famílies se senten soles, es queden molt tancades”, segons remarca. Per això, hem de remuntar-nos al 1990 per saber com va néixer l’AFAM. Ho va fer en un context en el qual la malaltia era, encara, molt desconeguda i poc acceptada en el si de la societat i va obrir la porta al suport a les famílies.

Per a Fradera, que hi és des del primer dia, “és una entitat molt útil, sobretot per a les famílies, que arriben a l’associació molt desorientades, i sense saber ben bé què han de fer”. L’entitat, que viu de les donacions dels usuaris i que funciona, principalment, gràcies a voluntaris com Fradera, dóna suport al llarg de tota la malaltia, “el procés de la qual, desgraciadament, és molt llarg”, lamenta Fradera. Per ella, és la seva manera de posar el seu granet de sorra, de donar la mà a aquells que ara viuen una situació difícil.

“Com més s’exercita el cervell, més triga a morir-se i treballem per estimular-lo al màxim”

Ajuda constant
Les tasques de l’associació, però, cada vegada van més enllà. Formen part de la federació catalana, de l’espanyola i, indirectament, de la internacional. L’AFAM ofereix, avui en dia, l’opció als malalts d’assistir a un “centre de dia terapèutic que treballa la memòria o el moviment, entre altres”, explica Fradera. A més a més, la bona acollida de les seves tasques els ha permès arribar a Calella, on el gener van inaugurar un centre, la Unitat d’Estimulació Cognitiva, especialitzat en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. Com diuen els metges, “com més s’exerciti el cervell, més trigarà a morir-se”. I a partir d’aquesta premissa, són capaços de moure cel i terra.

APUNTS

Defineix-te
Optimista, malgrat tot

Un llibre
Qualsevol que parli de la malaltia

Una pel·lícula
‘Siempre Alice’ de Richard Glatzer

Un viatge
M’encantaria visitar Etiòpia

Un referent
La meva família

Un repte
Arribar als 5.000 participants diumenge