El Moviment Educatiu del Maresme (MEM) celebra enguany els 25 anys de feina, treball i esforços per una educació diferent. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre que dedica hores i hores a formar els educadors i a preparar activitats destinades a crear dinàmiques educatives que s’escapin del model actual. Ha passat un quart de segle per aquesta organització, temps durant el qual s’han aprofitat totes les oportunitats per tirar endavant projectes, idees, propostes... Per celebrar l’efemèride, el MEM ha preparat un conjunt d’activitats i exposicions que milloren la ja interessant proposta de l’associació. Amb motiu de l’aniversari, és bo assabentar-se de quina ha sigut la trajectòria d’aquest col·lectiu, quina és la seva situació actual i les seves perspectives de futur.
En sentir Moviment Educatiu del Maresme (MEM), sembla que la primera idea que ve al cap és la dels nens i nenes. Però res no està més lluny del funcionament del MEM. Tot i que l’objectiu final d’aquest col·lectiu és l’educació del infants, la tasca es fa amb els educadors.Per tal d’explicar-ne clarament els objectius la presidenta del MEM, Mònica Pruna, explica ben bé les seves intencions: “És una associació de professionals de l’educació oberta a tot aquell que vulgui, d’intercanvi professional on també pots trobar formació –postgraus, seminaris-. Com a usuari pots trobar grups de treball per reflexionar sobre una determinada temàtica”. Es porten a terme diversos projectes educatius amb la voluntat d’escapar del model tradicional i buscar noves formes d’educar als més petits. En aquest sentit, el concepte que té el MEM de l’educació i els seus professionals és molt diferent a les formes acceptades fins ara. “Abans, per educació només vinculaves la idea de mestre. A poc a poc s’ha anat obrint -i s’obrirà encara més-, i ara, al voltant de l’educació pots trobar mestres, educadors socials, pedagogs, assistents socials, educadors del lleure, monitors...”, explica la presidenta de l’associació.Així mateix, des del MEM consideren que l’educació és una cosa integral que va més enllà de les escoles. “L’educació és un procés en el què entren molts factors: les famílies, l’escola, els educadors, la ciutat... Nosaltres com a associació volem incidir en iniciatives que incideixin en l’educació però com una cosa més oberta, no només dins les aules. Ens adrecem als professional i els nens ho van rebent tot”, comenta Mònica Pruna.Les fites del MEMAixí doncs, la motivació del MEM és realment ambiciosa, positiva i durant els darrers 25 anys ha anat donant els seus fruits. La secretària tècnica de l’associació, Cecília Bartolí, que s’encarrega de la part administrativa del Moviment, comenta algunes de les fites aconseguides a data d’avui: “Vam veure la necessitat de trobar-nos tots els moviments educatius de Catalunya i crear la federació. A partir d’aquí vam fer un congrés per veure cap on havia d’anar l’educació. Hem fet sis anys de berenars pedagògics, un parell de programes de televisió, jornades de secundària, treballar la reforma educativa, fer trobades de mestres per intercanviar experiències i en els últims anys, hem fet intercanvis i visites a altres escoles d’Europa per estar al dia sobre la interculturalitat i la nova ciutadania”, sintetitza Bartolí, afirmant que encara deixa d’esmentar moltíssimes iniciatives.Pel què fa a les activitats per celebrar el 25è aniversari del MEM, Mònica Pruna assenyala una exposició a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. “N’estem molt contents perquè així tenim una mena de documentació i ens quedarà per donar-nos a conèixer”, afirma la presidenta de l’associació.Així mateix, destaca un programa de televisió a portes obertes que el Moviment farà el proper 6 de juny a TV Mataró i un acte final per cloure les celebracions de l’aniversari de l’organització: “Una cosa més lúdica és la sardinada a la platja el 10 de juliol ja per acabar. Estem molt cansats però molt contents”, reflexiona Pruna.
Pels nens sense nensEl MEM treballa per la millora de l’educació dins i fora les aules, però, curiosament, no treballa directament amb els nens. Tots els cursos i tallers van destinats als adults responsables de l’educació dels menuts. D’aquesta manera, els més joves reben de forma indirecta els esforços que es fan des de l’associació. La presidenta del Moviment Educatiu del Maresme, Mònica Pruna, ho explica: “La filosofia és que si tu millores amb les persones que es dediquen a treballar amb els nens, automàticament el procés educatiu millora i l’últim beneficiari és el nen”. Els professors, monitors i pedagogs s’esforcen per augmentar els seus coneixements, ampliar els seus recursos i poder oferir, així, una millor educació als receptors finals, els infants.
Una mica d’històriaDesprés d’aquests 25 anys de treballs, propostes que han tirat endavant i d’altres que no han prosperat, reunions, hores de dedicació i molts esforços del col·lectiu, els membres del MEM miren enrere i somriuen satisfets. Molts recorden exactament com va començar tot.Precisament el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, que treballa en l’àmbit català, i de la Confederació Estatal de Moviments de Renovació Pedagògica, Ricard Aymerich, és un dels membres que pot parlar dels inicis del MEM.Per tal de fer un viatge al passat, cal que ens traslladem als anys de la postguerra, època en què el règim dictatorial franquista havia depurat totes les escoles per tal que es fes una educació al seu gust. “A partir dels anys 39 i 40 va haver una gran depuració de mestres a les escoles públiques. Els van empaitar, els van matar, els van afusellar o es van haver d’exiliar. En algun cas els van enviar a punts molt allunyats del què era el centre de pensament. Senzillament perquè eren bons metres, havien destacat per fer la feina ben feta en els anys de la República”, explica Aymerich.
Així doncs, relata el president de la Federació, a les dècades 60 i 70 es van anar organitzant mestres joves que es plantejaven recuperar una educació anterior al franquisme. Una educació que arrenca de la República o fins i tot abans. Les seves intencions eren “recuperar la llengua i la cultura com aspectes fonamentals, tenir mestres com a persones i ciutadans i desterrar tota mena d’adoctrinament tant religiós com polític”. Per a dur a terme aquest projecte, les noves generacions van anar establint contactes amb els mestres dels anys 30 que havien sobreviscut. “Allò va donar lloc a una recuperació de la tradició pedagògica catalana i a presentar resistència al règim”, afirma Ricard Aymerich.Ara bé, l’antecedent més directe dels Moviments Educatius i de Renovació Pedagògica era l’escola d’estiu Rosa Sensat de Barcelona, que va fer la seva primera edició l’any 1966. Als anys 70, en una d’aquestes edicions, es va redactar un document anomenat Per una escola pública catalana. “Era un referent molt important que apostava per un model d’escola pública molt diferent: arrelada al país, democràtica, nens i nenes junts...”, recorda Ricard Aymerich. Les escoles d’estiu Rosa Sensat van agrupar moltíssims professionals que, posteriorment, feien trobades els mesos de setembre.Així, cap als anys 70 es van anar constituint associacions de mestres d’àmbit territorial. “Tots tenien una motivació en comú: els mestres es trobaven, es buscaven per intercanviar coneixement i reflexions sobre la metodologia i intentar col·lectivament fórmules innovadores, renovades de donar millor resposta a l’escola”, assegura el president de la federació de moviments. Espontàniament els mestres i professionals de l’educació d’arreu es van anar agrupant. El moviment pedagògic a MataróA Mataró es van començar a organitzar el curs 78-79 per a fer unes primeres jornades pedagògiques. No va ser fins el 83 que es va crear el Moviment Educatiu del Maresme tal i com és avui dia. “Vam haver d’establir una infraestructura mínima amb un local, una persona que pogués dedicar-hi part del temps. Això es podia fer si teníem un conveni amb l’ajuntament de Mataró que, en aquells moments, era molt receptiu perquè eren els primers anys d’ajuntaments democràtics”, explica Ricard Aymerich. Així doncs el col·lectiu de mestres emprenedors es van constituir legalment, fet que va donar pas al MEM. 25 anys després, l’associació no ha deixat de créixer i realitzar projectes per una innovació educativa.Bona salutL’estat actual del MEM és molt positiu, sobretot tenint en compte les dificultats dels projectes que es realitzen a partir del voluntariat. La presidenta del MEM, repassa a grans trets la situació actual de l’associació: “D’ànims el veig excel·lent perquè la gent que ve és excepcional. De voluntat també, i de projectes igual. Pel què fa als recursos no ens podem queixar, estem molt bé perquè tenim convenis amb l’administració local que ens permeten tirar endavant els projectes”, assegura Mònica Pruna. Malgrat els errors, les mancances i les diferències que han hagut de superar durant 25 anys, el MEM tira endavant, està bé, funciona i té projectes. I això, al cap i a la fi, és bo per les noves generacions, les del futur, aquelles que en aquests moments encara estan dins les aules de les escoles maresmenques.
Els socisL’associació, amb seu al casal de barri de Les Esmandies, compta amb un gruix de socis que aporten una quota anual molt assequible. A canvi, aquests gaudeixen de descomptes en les jornades i els tallers que prepara el MEM. D’aquesta manera, tant el MEM com els seus socis en surten beneficiats. Actualment, el Moviment Educatiu del Maresme té al darrera prop de 300 socis que ajuden a l’associació, participen i gaudeixen dels avantatges d’estar-hi inscrits.
