L’argument:
El bandit més buscat del regne decideix amagar-se en una misteriosa torre. Aquesta, es troba habitada per una bella noia de cabellera llarguíssima i daurada que s’hi troba reclosa, la Rapunzel. L’anècdota:
Al desembre Disney va comunicar que ‘Enredados’ és l’última pel·lícula de “princeses” que realitzen. El motiu, el canvi de gustos dels més petits, sobretot, de les més petites. 
Diagnòstic:
No sé si serà perquè és l’última pel·lícula de “princeses” de Disney, perquè l’estudi ha decidit esforçar-se de veritat amb l’animació, o perquè el film recupera aquella “màgia” que tant temps feia que no vèiem. Sigui com sigui, Disney abandona el registre amb el que va arribar al més amunt de tot marxant per la porta gran i amb el cap ben alt. 
La història s’arriba a simplificar en excés perquè no excedeixi els 100 min i, en determinats moments, es nota que el guió inicial estava escrit per realitzar la “típica” pel·lícula de princeses que a l’últim instant va deixar pas a una on l’altesa es pot treure les castanyes del foc ella sola. No obstant, en el moment que ens introdueixen a uns personatges (prou) carismàtics, plans generals de l’“univers Disney”, acompanyat d’empallegoses però efectistes cançons, a un se li cau la baba. Disney recupera 15 anys després aquella essència indescriptible dels seus clàssics que tant havia perdut pel camí. Efectes secundaris:
És un adéu simpàtic però trist. Tenint en compte el que representa la pel·lícula, tot és massa breu. Disney recupera en el comiat de les princeses l’essència perduda dels seus grans èxits. 
