L’argument:
Mentre Torrente intenta portar una vida digna (com si això fos possible sent ell), decideix acceptar el suculent i perillós encàrrec que li ofereix un vell conegut... L’anècdota:
Torrente 4 és la millor estrena de la història d’una pel·lícula espanyola amb 8,2 milions d’euros i més d’1 milió d’espectadors, i és la quarta millor estrena absoluta. 
Diagnòstic:
La quarta entrega de Torrente recupera una mica el nivell perdut de les dues primeres pel·lícules, però la corrou un dels fets distintius de la saga: els cameos. ‘Torrente 4’ és una pel·lícula feta exclusivament pels cameos, i això la perd. Haver de forçar les aparicions de gairebé 30 persones en 90 minuts es menja gran part del film, i ja no només per minutatge, sinó perquè arriba un punt en que a l’hora de desenvolupar la història tot es torna secundari. D’aquesta manera, les gràcies i la història hi són, però relegades en favor de crear uns gags que la majoria de les vegades resulten molt forçats. 
L’altre gran handycap de la pel·lícula és el 3D. El 3D és molt car i si no tens prou pressupost passa que has de combinar rodar unes escenes en 2D amb d’altres dissenyades especialment pel 3D. El resultat: que en totes les escenes d’acció les imatges salten i es carreguen tot el ritme que podien aportar aquestes seqüències a la pel·lícula. 
Efectes secundaris:
Compleix el que promet i la majoria de gent trobarà el que hi busca. Posar al mateix nivell ‘Torrente 4’ i les dues primeres entregues de la saga és gairebé un sacrilegi. El 3D és estalviable.
