L’argument:
Des que el Brian O’Conner i la Mia Toretto han tret de la presó el Dom, tots tres han viscut com a fugitius a Rio de Janeiro. Farts d’escapar de la policia i d’estar assetjats per un mafiós, decideixen plantar cara a l’empresari que vol veure’ls morts. L’anècdota:
Durant el rodatge de l’espectacular seqüència final de persecució van ser destrossats més de 200 vehicles. 
Diagnòstic:
Poquíssimes vegades el millor d’una saga arriba a la cinquena entrega. ‘Fast & Furious 5’ representa a la perfecció el paradigma del que ha de ser un blockbuster d’acció: molt soroll, molt moviment, molta velocitat, una trama senzilla, suficient per desenvolupar correctament una història –fins aquí, és exactament igual que a la resta de films de la saga- i, el més important –que és el que la diferencia de les seves predecessores-, un mínim de tres seqüències d’acció espectaculars d’una realització tècnica de primer nivell, trepidants, que deixin sense alè l’espectador i que treguin a relluir les millors virtuts del Hollywood de masses. Si a això li sumem el gran poder de la nostàlgia, poques coses separen ‘Fast & Furious 5’ del selecte club de films d’acció per excel·lència que inclou títols com ‘Transformers’ o ‘Independence Day’. Dit això, què a la pel·lícula les lleis de la física siguin notablement “tolerants” o que el film tingui grans “similituds” amb altres pel·lícules, com ‘The Italian Job’, per exemple, són fets tan irrellevants com la presència d’Elsa Pataky. 
Efectes secundaris:
Més acció, més velocitat i menys física. La millor entrega de la saga. ‘Fast & Furious’ va en tendència ascendent. Només per les tres interminables seqüències d’acció ja val la pena pagar l’entrada. 
