No cal dir que tothom sap que volen dir aquestes paraules. La idea l’he trobada en el llibre de Daniel Goleman 'Intel·ligència emocional', publicat el 1995 i traduït a més de 50 idiomes (a la pàgina 76 en castellà i 71 en català).

Voler de totes totes passar a la història i que se’n parli sempre d’ells fent servir el mitjans més adients per cridar l’atenció, així ho va fer aquest personatge de la història: Eròstrat.

El mite de Sísif és un assaig filosòfic d'Albert Camus, escriptor francès. Publicat el 1942. L'assaig s'inicia amb la següent cita de Píndar (558-443 aC), poeta grec: No t'afanyis, ànima meva, per una vida immortal, però esgota l'àmbit del possible.

El pensament és de Mario BENEDETTI i cal posar-hi atenció:

El gran filòsof Aristòtil deia que havia tres coneixements. Episteme (el científic), la doxa (l’opinió) i la tekne: Habilitat per fer un ofici.

El mite de Prometeu explicat per un alumne de ESO, el trobo molt ben resumit: Prometeu va ser un agosarat tità que sempre feia enfadar Zeus.

El número 1900 de la nostra revista TM em reenvia a dos fets: el primer és l’any en què es va publicar el llibre de Sigmund Freud que causaria una gran esquerda en la cultura occidental.

Un any nou esbadellat ha de tenir en compte la piràmide de Maslow. L’he citada amb moltíssima freqüència, per això la torno a posar per memoritzar-la.

Els mites s’imposen i la naturalesa els marca. Any nou! Tot nou? Tot vell? Tot continua? Una separació per comoditat de mesurar el temps. Aleshores no hem de perdre la dinàmica i el missatge d’un mite.

· Serenor per acceptar les coses inevitables.
· Valentia per canviar les que es poden.
· Saviesa per distingir les unes de les altres.
· Un Nadal esbadellat o anhel d’expansió.