L’edifici del Rengle, el maldecap del govern

CiU critica l’antic govern per endeutar Mataró i el PSC es defensa: “calia revifar la ciutat”

  • Mireia Biel // Fotos: Anna Aluart
  • Dijous, 10 Octubre 2013 00:00

Ciutat 2013, Ciutat 2013, Rengle

L’edifici del Rengle és un dels principals maldecaps del govern. L’alcalde de Mataró, Joan Mora, va augurar un possible concurs de creditors de PUMSA si no es troba una solució a curt termini per solucionar el problema del deute del Rengle. 23 milions d’euros són els que es deuen a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per la construcció de l’equipament que es va finalitzar el 2010.


I enmig de tot plegat, el regidor d’economia Ramon Rexach va assegurar la setmana passada que “cal aprovar els pressupostos per solucionar el deute del Rengle”. En aquest batibull de xifres s’hi amaga un procés llarg i complex que confina les seves raons, alhora que presenta el repte de buscar una solució amb FCC. El debat està servit.

Pressupost en bonança, cost en crisi

El Rengle es va posar en marxa a finals del març del 2011 amb un 57 per cent de l’espai ocupat, entre compra i lloguer, el que va significar una xifra de 14 empreses instal·lades en els 9.000 metres quadrats de superfície total. El projecte es va engegar en temps de bonança econòmica, però la inversió final es va enfilar fins als 27 milions d’euros, una xifra que es va conèixer enmig de la crisi econòmica.

Amb les eleccions municipals com a horitzó de fons, el llavors alcalde socialista, Joan Antoni Baron, va justificar la decisió de seguir endavant amb el projecte. “Si paràvem, estàvem morts”, va apuntar. Segons ell mateix, “la ciutat havia de fugir de l’especialització del territori”. Ara bé, quin va ser el plantejament d’aquell sector marítim, el pressupost i el procés?

Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) es va presentar al concurs públic per a la construcció de l’edifici del Rengle i al 2007 se li van adjudicar les obres. FCC tenia l’encàrrec de construir un espai modern i sostenible, emmarcat en el sector del TecnoCampus, per convertir-se en un centre de negocis que revifés la ciutat i li donés un nou impuls empresarial. El pressupost inicial era d’aproximadament 18 milions d’euros i les obres van finalitzar l’estiu del 2010.

Ciutat 2013, Ciutat 2013, El Rengle 2

Primers entrebancs

Dels 18 milions inicials es va passar als 27 de cost final. Fonts de l’Ajuntament asseguren que el pressupost va augmentar “per una sèrie de complicacions” que ara dificulten el pagament del deute. L’adequació del terreny – era la zona on es dipositava la brossa – i “la preparació d’una sèrie d’espais per a empreses que ho van demanar expressament, però després no van arribar a venir” segons el líder del PSC, Joan Antoni Baron, van incrementar la xifra fins als 27 milions.

D’altra banda, el major dels maldecaps prové de la forma de pagament. FCC va exigir cobrar mit­jançant el mètode alemany. Així, els acords de pagament “detallaven que el cobrament es faria efectiu un cop finalitzat el projecte i amb un sis per cent d’interessos”, segons expliquen des de l’Ajuntament. Sempre segons la mateixa font, “el 2011 es van pagar 4 milions d’euros corresponents a l’IVA”, deixant el deute en 23 milions. A posteriori i amb retard, el febrer del 2012, es va presentar la factura per valor d’aquests 23 milions d’euros. Tanmateix, “els interessos fan incrementar el deute en 108.000 euros cada mes”. Per tant, cal sumar 5 milions d’euros en concepte d’interessos als 23 anteriors. La xifra augmenta ara fins als 28 milions d’euros.

Però això no és tot. L’Ajuntament detalla que “el 2008, PUMSA va demanar, a banda, una hipoteca finalista sobre l’edifici al Banc de Santander per valor de 21 milions d’euros”. Aquesta quantitat havia de destinar-se a pagar les despeses, però, segons fonts del govern municipal, “aquests diners no es van destinar a pagar l’edifici, fet que converteix la hipoteca en un nou deute”. Actualment, PUMSA deu 11 milions d’aquesta hipoteca, gràcies “a l’operació del Mercadona”, on es van ingressar 6 milions d’euros “que s’han destinat a amortitzar-la”. La suma total i final ja ascendeix als 39 milions d’euros.

No als decrets de proveïdors

El Ministeri d’Economia del govern central ha tirat endavant dos decrets de proveïdors pels quals l’Estat ha avançat els diners a les administracions locals per pagar les factures a proveïdors. El deute que ens ocupa no ha pogut entrar a cap dels dos que s’han impulsat. Al del 2012, perquè la factura es va presentar més tard de l’1 de gener d’aquell mateix any, superant així el límit. I ara, fa poc més de quinze dies, el govern de Joan Mora ha vist com aquesta factura tornava a quedar fora perquè els deutes de les empreses públiques no hi eren contemplats.

Negociacions enquistades

Sense la possibilitat d’adherir-se a aquest pla, FCC i el consistori han encetat un procés de llargues negociacions que s’enquisten perquè FCC vol “diners en caixa”. L’Ajuntament planteja una proposta: “convertir una part del total en deute a llarg termini, una quita i el pagament d’una altra part en actius”. Malgrat que se segueix treballant en aquesta línia, des del govern conclouen que “és molt complicat perquè el mercat immobiliari és molt inestable i la valoració que fem uns i altres dels actius és diferent”.

D’aquesta manera, s’albiren dos escenaris diferents. Si finalment no s’arriba a un acord amb FCC, l’Ajuntament conclou que “PUMSA podria entrar en concurs de creditors perquè no pot assumir aquest deute”. Per això, fonts de l’Ajuntament expliquen que “tenim tres mesos i mig per negociar, fins al gener del 2014”. Si bé aquesta és una opció, la mateixa font especifica que “no interessa a ningú aquesta situació, perquè el concurs de creditors dificultaria el cobrament del deute”.

Ara bé, en cas que s’arribés a un punt comú amb FCC, l’Ajuntament de Mataró hauria d’endeutar-se de nou. Les condicions de crisi actual fan que la Generalitat hagi de donar autorització perquè els ajuntaments puguin augmentar el deute. Així, “necessitaríem el vistiplau excepcional del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, un pla de sanejament i tenir els pressupostos vigents aprovats” – que s’han pror­rogat -, afirmen. I aquí és on entra en joc, de nou, el PSC.

El deute del Rengle en xifres

Ciutat 2013, Ciutat 2013, deute del rengle

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: