Joaquim Llovet va néixer l’any 1921 en el si d’una família treballadora. Anà a escola als Maristes de Sant Josep. L’any 1937, amb setze anys, començà a treballar a l’Ajuntament de Mataró i, entre els anys 1940 i 1944, se li encomanà que ordenés i classifiqués l’arxiu municipal que, després de la guerra es trobava en un estat deplorable. D’aquest contacte directe amb la documentació històrica de la ciutat, va néixer la seva vocació d’historiador.
A partir dels anys quaranta, Llovet començà a escriure en forma d’articles periodístics. Tan aviat feia crítica de cinema, cròniques d’esport, entrevistes com articles d’història i, fins i tot, des de Melilla –fent el soldat– havia enviat articles on oferia visions del Magrib que ell estava coneixent.
L’any 1948, dins l’especial del Diari Mataró dedicat al centenari del ferrocarril, publicà un article ben diferent. Era un primer estudi seriós sobre l’economia mataronina del segle XIX. I així va continuar amb temes que anaven des de la història de l’arqueologia al problema de l’origen de Les Santes.
Al final dels anys 50, l’editorial Barcino proposà una Enciclopèdia de Catalunya que havia de reflectir la realitat urbana i rural del país. Llovet va escriure els dos volums que li pertocaven a Mataró. Es van publicar entre 1959 i 1961, i van tenir tan bona acollida que l’editor ordenà que no es venguessin solts els exemplars dedicats a la capital del Maresme, atès que el seu interès era vendre l’obra sencera.
La Ciutat de Mataró, el salt qualitatitiu
La Ciutat de Mataró, així es titulà l’obra, va ser un estudi modèlic: representà un salt qualitatiu respecte de tota la historiografia anterior perquè incorporava els corrents innovadors de l’Escola dels Annales, la història total, les ciències socials (demografia, geologia, urbanisme, comerç, política, folklore, etc.) i l’estadística com a eines d’investigació, corrents que Llovet conegué de la mà de Josep Iglésies o de Jaume Vicens Vives. De la mà de Llovet naixia la primera historiografia local de base científica.
A partir dels anys seixanta, vingué la seva eclosió com a historiador de primer nivell, àmpliament reconegut a tot Catalunya en forma dels sis Premis Iluro que analitzaven el segle XVIII mataroní i les relacions del Maresme amb Amèrica.
L’any 2000, editat per Caixa Laietana, publica Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània, una actualització dels dos volums de 1959 i 1961, una completa, rigorosa i sintètica història de la ciutat, referència obligada i imprescindible per qualsevol estudi que hom vulgui iniciar en el camp de la història local.
I entremig, més de noranta estudis en revistes especialitzades perquè Llovet no ha cessat de treballar mai. Al proper número de la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, entitat amb la que ha col·laborat des del seus inicis, es publicarà amb caràcter pòstum el seu darrer article: El meu pas per l’Arxiu Municipal (1941-1942, 1943-1944).
Un autodidacta
Joaquim Llovet mai va cursar estudis universitaris. És l’exemple perfecte d’autodidacta que amb una intel·ligència poc habitual i un ingent treball s’obrí camí fins a ser reconegut per les més altres instàncies acadèmiques del país i de l’estat com són la Reial Acadèmia de Bones Lletres o la Real Academia de la Historia. De fet, mai va ser un “professional” de la història en el sentit que sempre va dependre, econòmicament, del seu treball com a administratiu en diferents empreses.
Llovet ha posat Mataró en el mapa de la historiografia catalana, espanyola i europea. Els seus treballs ajuden a comprendre els processos que va viure Catalunya en els darrers segles de l’Edat Moderna. La historiografia local ha perdut un referent, un mestre del rigor i l’honestedat en la recerca. La seva bibliografia, consultable a la revista Fulls número 102, és extensíssima. És i serà la base de nous estudis que eixamplin l’horitzó de la història de casa nostra.
