325 anys de la Congregació dels Dolors. La seva empremta i revulsiu a Mataró

El 18 de desembre fa 325 anys que la Venerable Congregació dels Dolors es va fundar a Mataró

  • Héctor López Silva //Fotos: Daniel Ferrer i cedides
  • Divendres, 14 Desembre 2018 11:12

Ciutat 2017/2018, Capella dels Dolors

Aquest mes de desembre fa 325 anys que la Venerable Congregació dels Dolors es va fundar a Mataró. L'entitat, que malgrat els diferents alts i baixos al llarg de tants anys d’història continua present, és una de les associacions en actiu més antigues de la ciutat.

Quan hom parla d’aquesta entitat ràpidament s’associa amb la joia arquitectònica de l’art barroc català. S'associa al Conjunt dels Dolors i les obres del pintor del tricentenari Antoni Viladomat, a les cases dels congregants de la baixada de Santa Maria que encara estan dempeus, la cripta d’enterraments o de l’antiga processó de Dijous Sant. El llegat i la petjada d’aquesta entitat a Mataró, però, és molt més preeminent.

Inicialment, la finalitat de la congregació era eminentment religiosa, amb un gran accent místic i espiritual. Alguns exemples en són la meditació, la pregària i el silenci, essent els actes processionals un acte més. Però també es va anar sumant una funció assistencial amb una gran faceta caritativa en uns temps on no existien, ni s’havien desenvolupat, serveis públics de protecció social.

Ciutat 2017/2018, Capella dels Dolors

Dinamitzador cultural

En la funció cultural va ser tot un revulsiu: dinamitzaven obres de teatre representades a la Capella, donaven suport a artistes, fomentaven la música i organitzaven concerts amb la participació de músics i compositors de renom, com va ser el cas del mateix mossèn Blanch, autor de la Missa de Les Santes. De fet, van arribar a tenir un arxiu musical propi.
Des de la seva fundació el 1693, l'entitat mataronina va aportar un projecte en comú, igualitari i trencadís amb el tipus de societat de la seva època. Els seus integrants van superar les barreres dels estaments gremials del passat i de les desigualtats socials en funció del patrimoni, l’ofici o la procedència que eren tan importants per assignar estatus. Qualsevol persona en podia formar part.

Van, a més, posar al mateix nivell homes i dones com a membres de la congregació, no havent-hi cap diferència entre uns i altres. Unes característiques que avui dia estan molt interioritzades, malgrat algunes desigualtats de gènere persistents, però que per a la Catalunya del s. XVIII eren molt més que un simple pas endavant.

Els inicis: El 10% dels mataronins i mataronines de l'època pertanyien a aquesta entitat

I així va ser que les primeres setmanes de la fundació, 200 homes i 196 dones van professar com a congregants. Un nombre molt massiu si es té en compte que el Mataró de l'any 1700 tenia poc més de 3.500 habitants. És a dir, seria com dir que més del 10% dels mataronins i mataronines pertanyien a aquesta entitat.Uns números que es van mantenir durant una gran etapa d’esplendor i d’impuls, coexistint amb les transformacions socials de les dècades posteriors, els temps convulsos i els contextos polítics, on hi havia una gran independència de la vida parroquial de Santa Maria.

Ciutat 2017/2018, Capella dels Dolors

L'entitat posava al mateix nivell homes i dones com a membres de la
congregació, no havent-hi cap diferència entre uns i altres.

Ara bé, tota aquesta grandesa es veuria truncada a partir del segle XIX. Un dels factors que més la va commoure va ser el marc de les desamortitzacions de 1835, que va afectar de ple els convents dels Frares Servites (que eren l’ordre de la qual depenien), i van perdre tota empara legal. Malgrat aquest cop, van continuar amb les seves activitats i celebracions.

El context polític també va incidir. Les desavinences entre el rector de Santa Maria Gabriel Balletvell, que era defensor de les idees liberals, i el capellà de la Congregació, Francesc Camín, de tradició carlista, van ser notables. Aquests encontres van acabar amb el control de l’entitat per part del primer, Gabriel Balletvell, qui va aconseguir el càrrec de corrector i obrí una etapa de gran decadència. Els actes es feien per inèrcia, fins i tot la Processó de Dijous Sant, un acte que es feia amb la col·laboració de gent que no pertanyia a la Congregació. Així va ser fins a la Guerra Civil de 1936.

Passat el conflicte bèl·lic s’obrí una etapa de recuperació a mans de persones com Lluís Ferrer i Clariana o Rafael Soler i Fonrodona, persones que van posar en valor la Capella dels Dolors, però també el llegat de l’entitat. Van ser responsables també de fer conèixer l'entitat i de visualitzar la tasca feta en el passat.

Ciutat 2017/2018, Capella dels Dolors

El moment actual

Avui en dia l’entitat encara és activa i continua amb algunes de les seves funcions. N’és una més de la diversitat plural associativa de la capital del Maresme. Com a elements més públics en destaquen la participació en la Processó Nit del Silenci, que és un dels actes religiosos amb un major accent tradicional català i de l’antigor i que representa a la vegada un acte de manifestació religiosa al carrer, així com la Vestició de la Mare de Déu. Aquest últim és un acte que recorda la vestició de les dones de la Casa dels Àustries, com a més destacables.

Però, a més, actualment l'entitat està formada per 25 homes i dones, anomenats congregants, i té la previsió ara de realitzar noves incorporacions en els pròxims mesos. Uns mesos en els quals l'entitat es prepara per a donar visualització a la ciutat d’aquesta efemèride tan important, la dels 325 anys de convivència a la ciutat.

Així, el proper dissabte 15 de desembre es donarà el tret de sortida a un any de celebracions. Entre les activitats més destacades hi ha prevista una trobada de totes les congregacions d’arreu del país a Mataró.

Passada la guerra civil es va obrir una etapa de recuperació a mans de persones com Lluís Ferrer i Clariana o Rafael Soler i Fonrodona

L'entitat, que juntament amb d’altres recorda els orígens associatius, té una gran empremta a la ciutat. Però, a més, permet que es rememori una antiga i bella tradició tan present a altres contrades  de Catalunya com són Vic, Girona, Amer, Bellpuig, Alpicat, Balaguer, Castellterçol, Moià o l’Arboç, per a fer-ne menció d’algunes. Precisament aquestes localitats estan ja mencionades en el costumari català d’en Joan Amades. Un dels moments de l'any en els quals es visualitza més l'activitat de l'entitat és durant els actes que tenen lloc a la ciutat durant la Setmana Santa.

Entre les activitats per commemorar aquests 325 anys hi ha prevista una trobada de totes les congregacions d’arreu del país a Mataró.

 

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: