Encara hi ha gent a Mataró que desconeix l’abast real de la dita ‘Missa de Les Santes’. Que no saben que és l’element de més valor de la Festa Major de la seva ciutat o que es pensen que l’únic que té de diferent l’ofici religiós d’aquell dia és la llargada, que el sermó es deu allargar i que per això passa tanta estona, fins a tres hores, entre que comença i acaba. Hi ha gent que encara no coneix la vella Missa, un dels grans tresors de la ciutat, concretament de 162 anys d’edat.
Il·lusió és la paraula clau. La clau de volta que explica el que passa cada 27 de juliol a les deu del matí i a dins de Santa Maria. La il·Lusió que Mataró tingui una joia en forma de partitura única, que s’interpreta per exprés desig i permís excepcional del vaticà. La il·Lusió que la interpretació vagi –solistes i músics a banda– a mans del poble, d’una coral voluntària i no per això de perfil baix, al contrari. Del tot resultona. La il·lusió que la dita Administració de Les Santes empra per tirar endavant la maquinària de tota la missa. La il·lusió que es barreja amb ganes i molta passió per entendre més de tres mesos d’assajos dos cops per setmana. Il·lusió, com sempre però enguany renovada de la mà de Jordi Lluch.
Que quedi clar que no és que s¡hagués perdut la il·lusió abans d’aquest 2010, però sí que s’havia encès aguna llum d’alarma. La massa dels cantants envellia i per molt que l’experiència i la veterania siguin punts forts, el tremp necessari per mantenir ben viva la flama de la Missa de Glòria de Mossèn Blanch havia minvat. Els pessimistes fins i tot patien pel futur de la Missa. I no es pot reaccionar amb un ritus de netejar-se les mans.
PatrimoniTornant al supòsit del mataroní que ho desconeix, ha de saber que a més d’històrica, la Missa és un dels elements recentment catalogats com a patrimonials d’interès nacional. A la vegada també és de les pocs elements considerats Patrimoni Cultural de Mataró. Per tant poca conya, que si mai es perd Les Santes el que hi perd és la ciutat.
I en aquest context és quan apareix Jordi Lluch, el primer director “Nou” en una dècada per la Missa, que arriba apadrinat per dos dels directors històrics, els mestres Gonzàlez i Canal. Es tracta d’un jove director de 42 anys, que encapçala també el Cor Ciutat de Mataró, el Cor l’Aixa d’Arenys entre d’altres i que serà el director musical dels Pastorets de Mataró aquest proper any. Un home de família llargament vinculada a la missa al ser familiar dels germans Arenas. Un director que ha sabut injectar nova gent i nova il·lusió al cor de cantaires. Amb algun desencís puntual o falta d’entesa personal del que prefereix no estendre’s. Però amb una nova manera de fer que, diuen els que hi han estat assajant, es notarà el matí del dia de Santa Juliana i Santa Semproniana. El segell Lluch“Cada director té una manera d’interpretar la partitura i jo el que he fet és intentar donar-li el meu segell, aplicant la manera que tinc de treballar”, explica el director de la Missa 2010. En aquest sentit, ha tornat a les partitures que s’utilitzaven els anys 70 en una mena de retorn enrere, per sobre de pedaços i petites modificacions incorporades a posteriori. “Jo de petit sempre escoltava la Missa, a casa l’escoltàvem, anàvem el dia de Les Santes a oir-la, i en aquest sentit i tot i que de més gran me n’havia allunyat, sentia que la música encara ressonava i he volgut recordar.ho”, diu Lluch.
L’empremta del nou director, però, on s’ha notat més és al cor de cantaires que la setmana passada ja assajaven a la magna Santa Maria. Perquè per solucionar la sagnia de relleu generacional i com a “prova de solució o pedaç” segons el propi director, la Missa d’enguany incorpora un grup de cantants provinents de la Coral la Nota, a qui el programa de Santes eleva a col·laboradora de la interpretació de la peça de Moss’en Blanch.
“És una proposta de solució, com a director nomenat el primer que vaig fer va ser adreçar-me als cantaires que ja hi eren, després vaig convidar a gent propera i vaig voler comptar amb la coral que dirigeix la Gemma Sancho perquè s’han de buscar solucionar i aquesta n’és una”, explica sense necessitat de justificar-se. Aquesta arribada de tot el gruix de la Nota va ser la sorpresa inicial pels cantaires que entre mandres i excuses anaven tornant als assajos. I no cal patir que no seran rèmora, al contrari: la coral ha “treballat” la Missa a part perquè la novetat no sigui handical de cap mena. I, repartits enmig del cor, donen múscul a la interpretació col·lectiva.
A molts dinars de Santes de la gent més de Santa Maria, el primer plat és per comentar què tal la Missa. Hi ha qui parla, algun any, de necessitat de miracles divins de les patrones perquè la interpretació reixeixi. Lluch riu quan se li pregunta i confia en no necessitar miracles. I repeteix força vegades un sentit agraïment a tots els cantaires. “M’han acollit i s’han portat amb un gran nivell i noto que estem tots preparats per aquest any i el dia 27”, vaticina.
Uns 160 cantaires pujaran a la grada de fusta des d’on canta el cor, a l’Altar del Roser, abans que comenci l’Ofici. Santa Maria s’omplirà, M1tv ho retransmetrà i la megafonia de la plaça projectarà els grans passatges musicals enllà per la rodalia. Serà un dia de Les Santes més però també un de diferent. “Als cantaires els demano que mantinguin la implicació i el compromís que és el que et corprèn, perquè són gent que s’estimen la Missa i ho demostren a cada assaig”, explica Lluch, que no amaga que tindrà algun nus a l’estòmc quan comenci a dirigir el kyrie de la seva primera Missa, anys després de presentar el currículum, representant aire nou per un món que no anava sobrat d’oxigen. I Lluch el que esperarà quan acabi és que hagi servit per seguir estenent, com sempre s’ha fet i aquí hi ha la gràcia, la passió de la ciutat per una de les seves joies. Sovint, els més joves pequem d’entronitzar actes com el Desvetllament mentre els qui pentinen canes ens recorden la vigència de moments com la Missa. Serveixi Lluch d’avís i convit.
Dissabte, l’assaig general
Dissabte a les deu de la nit, tots els que vulguin conèixer i escoltar la Missa de Les Santes sense la calor, la necessitat de reservar lloc i tota la parafernalia del mateix dia 27 tenen l’ocasió d’assistir a l’assaig general, amb músics i tenors, que es fa a la mateixa Basílica de Santa Maria. L’església s’acostuma a omplir fins el creuer de curiosos i públic i, a la sortida, se sap definitivament “com va” la Missa enguany i es fan les primeres pre-crítiques.
