Pau Vallvé arriba a la Sala Clap aquest dissabte 21 d'octubre, a les 10 del vespre.
Què podrà veure el públic aquest dissabte a la Sala Clap?
n aquest concert oferim un repàs de tota la discografia: des de temes antics fins a les cançons del darrer disc. Habitualment solia gravar discos més intimistes però el darrer disc té un punt més agressiu que els anteriors. És per aquest motiu que el directe també ho és. Els directes els plantejo com una festa, amb concerts més potents i elèctrics que en els anteriors. En general, quan faig un disc el faig per a mi, per expressar-me, però en els concerts en directe és quan ve el públic i ens ho podem passar millor.
Has format una banda nova per aquesta gira. Per qui està formada i per què?
A cada gira que organitzo munto una banda diferent perquè m'agrada tocar amb músics diferents que aportin sons variats. Aquest disc és més elèctric i amb més ritme i, per aquest motiu, vaig formar una banda que pogués oferir aquest tipus de so. En total som cinc a l'escenari: dues guitarres, un teclat, una bateria i un baix.
A més de la novetat d'oferir un so més potent, què més podries explicar del nou àlbum?
La temàtica també ha canviat una mica. Fins ara sempre he parlat dels meus sentiments i de les coses que em passaven, sobretot de temes tristos i de mals moments. Tot i que sóc una persona que sempre faig bromes els meus discos habitualment eren tristos i opacs. Em vaig adonar que només agafava la guitarra quan tenia un mal dia i per aquest motiu sortien discos tristos. Ara, però, he intentat agafar la guitarra en moments bons i crec que s'ha notat en el concert i en el darrer disc. Conserva la part més intimista però també varia en els temes que tracta i la manera de veure'ls.
Comptes amb una extensa discografia i trajectòria. Quin disc destacaries de tots?
Sempre l'últim disc és el que reconeixem com el més important. Tot i això, en aquest cas, els dos últims discos signifiquen molt per a mi perquè han estat autoeditats i autogestionats per primera vegada. Després de tretze discos fent molta feina i perdent molts diners amb discogràfiques vaig decidir que m'ho faria jo sol. Va ser a partir de llavors que vaig començar a viure de la música. A més, personalment aquests àlbums tenen un valor diferent perquè els he gestionat jo mateix i els he cuidat més.
Com neixen les teves cançons?
Com que em dedico des de fa molts anys a fer bandes sonores de cinema, tinc el defecte professional de buscar que la música acompanyi les meves lletres. És per aquest motiu que les cançons i els discos són com fascicles dels meus dietaris, les coses que em van passant en el dia a dia. És la pròpia vida que va canviant i et porta a llocs diferents: em vaig fent gran i els temes mostren aquesta evolució.
