VÍDEO ENTREVISTA A EL POT PETIT
Abans que res, enhorabona pels deu anys d’El Pot Petit, reconeguts amb el Premi Enderrock 2020 per votació popular al millor disc per a públic familiar. Com valoreu aquesta dècada del grup?
Helena Balagué (HB). Doncs d’una manera molt positiva, perquè quan vam començar ho vam fer amb molt poca cosa, una guitarra i molta il·lusió anant a fer espectacles molt petitons, i durant aquests deu anys hem anat creixent molt com a grup; hi ha moltes famílies que formem part del seu dia a dia, i per a un grup és el millor que et pot passar.
La crisi del coronavirus ja ha provocat, tal com heu fet públic, la suspensió o ajornament de més de 50 actuacions. Com afronteu aquesta situació excepcional?
Siddartha Vargas (SV). Ens ha costat encarrilar-ho una miqueta perquè precisament començàvem al març la gira per teatres, festes majors i festivals, i s’ha vist truncat: des del desembre no estem fent actuacions. I és difícil veure com superem aquesta situació, però el que estem fent és ser optimistes i buscar diferents vies per tirar endavant.
HB. A mi m’agradaria afegir que, mentre hi hagi aquesta situació, tant nosaltres com tots els grups necessitem que hi hagi unes mesures clares per part del Govern, perquè és una situació insostenible.
Heu anunciat que alguns dels músics d’El Pot Petit valoren la “reorientació professional”. Aquesta decisió podria implicar abandonar el projecte?
HB. Teníem la gira molt ben programada fins a finals d’any i per tant sabíem les actuacions que faríem cada mes i tothom podia saber el sou que cobraria, i això va portar que molts dels músics de la nostra banda poguessin prendre la decisió de dedicar-se més plenament al projecte i potser deixar altres feines que tenien. Ara tot això ha canviat d’un dia per l’altre, i sí és veritat que nosaltres, com a grup, si no tenim ingressos no podem fer front a la situació de tota la nostra banda. Fa poc vam tenir una reunió i molts dels nostres músics ens deien: “Si la situació ha de seguir així, nosaltres ens hem de buscar una altra feina temporalment”. És una decisió molt dràstica perquè ara estàvem tots treballant molt en el projecte, però és això: si no hi ha unes mesures concretes i no tenen uns ingressos per viure, doncs cadascú s’haurà d’espavilar com pugui i davant d’això el grup evidentment perilla, però no només el nostre, sinó el de tothom.
Davant la dificultat de la venda física del DVD del concert ‘10 anys amb El Pot Petit’, heu optat per oferir el contingut online amb un preu a voluntat de les famílies. Us heu plantejat tenir ingressos amb altres propostes online?
SV. Amb aquest DVD el que vam voler fer és un producte per tenir gravat un espectacle molt especial que ens feia molta il·lusió tenir. Per tant, com a font d’ingressos, sí; com a manera de subsistir, jo crec que no és viable vendre continguts digitals.
HB. Vam tenir molt clar en tot moment que no volíem que cap família, si estaven en una situació de crisi com la nostra, que hem perdut la feina, doncs que es poguessin quedar sense veure’l. És molt complicat que el grup es pugui sustentar només amb aquest contingut digital. A més a més, tenim l’agreujant que a partir d’aquest any, pels que fem contingut infantil, Youtube ens penalitza amb entre un 60 i un 90% menys d’ingressos, ja que no posa publicitat als nens i nenes, cosa que em sembla molt correcte, però els qui en sortim perjudicats som nosaltres.
Precisament a Youtube es van connectar 70.000 famílies per veure el concert ‘10 anys amb El Pot Petit’. Com esteu vivint l’acompanyament dels infants durant el confinament?
HB. És molt emocionant! Perquè rebem... no donem l’abast; a mi a vegades em sap greu perquè hauríem d’estar tot el dia al mòbil contestant missatges, però rebem molt d’afecte de les famílies a través de les xarxes, i la veritat és que en aquests moments s’agraeix.
Heu pogut compartir les vostres inquietuds amb altres grups de música per a públic familiar?
SV. Sí, tenim contacte amb diferents grups, amb com ho estan vivint... És com una mica de teràpia: “Com esteu? Què feu? Com va?”. I ens ajuda, perquè quan veus que tothom està molt malament, penses: “D’acord, doncs afrontem-ho tots plegats i seguim aquest camí junts”.
HB. De fet, va sorgir una iniciativa que vam coordinar alguns grups i vam fer la primera trobada online perquè va sorgir la necessitat de trobar-nos tots grups que ens dediquem a la música per a públic familiar.
L’objectiu d’aquesta trobada és fer arribar a les administracions un paquet de propostes?
HB. La trobada és per parlar de les mesures concretes que necessitaríem com a grups de música per a públic familiar; saber com actuen els altres grups, i a partir de conèixer tota la informació, intentar traspassar aquesta informació al Departament de Cultura perquè s’escoltin les nostres necessitats.
Ja per acabar, com creieu que se’n sortirà d’aquesta crisi, la cultura? Afectarà de manera especial a propostes com la vostra, destinada a un públic familiar?
SV. Estem molt immersos precisament en això, a mirar com fem front a tot plegat. Tenim molt present que, encara que costi molt, hem de continuar creant contingut per entretenir a les famílies que estan confinades a casa i per crear coses noves pel que vindrà.
HB. Sembla que per estar tots tancats a casa tothom ens diu si farem noves cançons, i jo penso “ostres, em costa molt”. Els ànims no m’ajuden gens perquè penses en futur i no saps quin serà aquest futur ni com ho farem. Però bé, esperem canviar-ho.
