Mirant una part de la seva formació acadèmica es podria dir que Jordi Lluch és un home de lletres. Però no seria del tot exacte. En realitat, Lluch és un home de pentagrames. Un home de música. Des del tercer pis de la casa on viu a Sant Vicenç de Montalt interpreta una obra improvisada sobre les tecles del piano de cua negre. El sol del migdia entra pels grans finestrals i es veu un paisatge sorprenent. Llavors és quan no queda dubte: Jordi Lluch va saber triar.
“Vaig fer filologia catalana i vaig estar treballant de professor de català per a adults i d’examinador de la junta permanent de català”, explica el director musical. Era una bona feina i li agradava. “Em van dir de fer de cap d’una oficina de normalització lingüística i ho vaig rebutjar”, diu Lluch. El motiu: la música. Des de petit havia estudiat música i durant els anys d’universitat compaginava els estudis de català amb els conservatoris. Uns anys després d’acabar la carrera, havia arribat el moment d’escollir. “Havia acabat la part de piano i estava començant direcció d’orquestra, havia fet direcció coral i havia de fer un pensament perquè portar-ho tot era impossible”, recorda Jordi Lluch. Com bé demostren els dits que ballen sobre les tecles del piano, es va decantar pel camí correcte. Si més no, pel camí que preferia.
A dia d’avui dirigeix l’escola de música de Sant Vicenç de Montalt, fa de professor tant en aquest centre com a Arenys de Mar i porta diversos cors a Arenys de Mar, Manlleu, i Mataró. Sense oblidar que ha dirigit la missa de Santes i ha participat en esdeveniments musicals importants per a la ciutat: “Aquest any porto la direcció musical d’Els Pastorets de Mataró”, explica Jordi Lluch. Els projectes es van succeint per fer de la trajectòria del director una línia ascendent.
“És més precari”“No va ser res traumàtic, ja estava predestinat, segurament”Era una bona oferta: una bona feina d’allò que havia estudiat i amb una plaça fixa. El que es podria dir una gran oportunitat. “Però és gairebé una cosa interna, un sentiment, crec que m’hagués traït a mi mateix si en aquell moment hagués seguit fent classes de català”, diu el director de cors. Afegeix que, tot i agradar-li, no era la seva passió i que va sentir un impuls que encara dura. “Sempre he pensat que vaig fer bé de fer el pas i, de fet, no va ser res especial, només vaig decidir per quin camí volia seguir”, argumenta el músic. De fet, es podrien resumir els aspectes negatius de la professió musical que va triar en la precarietat laboral: “El director de cor normalment està mal pagat però també mal considerat laboralment”, opina Jordi Lluch.
Apunts
Defineix-teSóc tímid, rigorós i generós per passar els coneixements a la gent dels cors i als alumnesUn llibre“Les veus del Pamano”, de Jaume Cabré i FabréUna pel·lícula“Las tortugas también vuelan”, de Bahman GhobadiUn viatgeNoruegaUn músicJohann Sebastian BachUn somniSer millor persona
