Està prejubilat però ensenyar música segueix sent la seva passió. “M’agrada poder seguir anant a l’escola perquè em trobo bé amb els nois i noies i ensenyant-los a estimar la música”, confessa Genís Mayola. Una vocació que li ve de lluny. “Devia tenir set o vuit anys, vivia a Badalona en un barri on els caps de setmana venien uns nois joves que organitzaven per a tots els infants dels barris jocs, cançons, obres de teatre...”, relata el mestre. Eren Salesians i Mayola va anar a la seva escola. Allà van preguntar a tots els infants què volien ser de grans.
La resposta de Genís Mayola els va sorprendre. “Jo vaig dir que volia ser com ells, volia ser mestre, però ells i jo ens vam confondre una mica i em van portar al seminari”, explica el cantautor. Però mica en mica es va adonar que no era la vida que volia portar. D’aquella etapa en va quedar el gran amor a l’ensenyament musical que ha exercit durant més de trenta anys a l’escola Gem. El fruit del seu treball a vegades apareix de tornada quan retroba uns antics alumnes. “És la més gran satisfacció, el que et fa sentir que no has perdut el temps: fa pocs dies una ex alumna em recordava que ella no cantava gaire bé però que mai l’havia suspès perquè hi posava molt interès i moltes ganes”, diu Mayola.
A banda de ser mestre i cantautor, Genís Mayola ha dirigit durant 25 anys la coral Primavera per la Pau. “Feia deu anys del cop d’estat de Xile del general Pinochet, feliçment traspassat, i a Mataró es van organitzar unes jornades de solidaritat”, diu el cantautor, que volia posar el seu granet de sorra amb el que més li agradava: la música. Va fer una crida a través dels mitjans per aplegar gent que volgués afegir la veu per la cantata xilena Santa Maria de Iquique i des de llavors segueixen cantant per la pau.
“Amb vergonya”“Queden fora persones que s’ho mereixen tant o més que jo”
La seva dedicació com a mestre, la passió dalt dels escenaris com a cantautor i la voluntat al capdavant de la coral Primavera per la Pau han fet de Genís Mayola una faceta pública. No en va ha sigut candidat a Mataroní de l’Any en les dues edicions del guardó, el darrer dels quals s’ha celebrat aquesta mateixa setmana. Un honor que agraeix però que, confessa, ha “viscut amb una mica de vergonya”. “Queden fora de ser candidats i de les mateixes votacions persones que s’ho mereixen tant o més que jo”, afirma Mayola. Posa d’exemple Romuald Grané, jubilat a la meitat de la vuitantena que organitza xerrades sobre la pau a la residència on viu. “Fa que la cultura sigui una realitat a la llar d’avis, per què no pot ser candidat o fins i tot premi?”, qüestiona Genís Mayola.
Apunts
Defineix-teSóc una persona normal que m’agradaria haver ajudat a les altres persones a estimar la música i la pauUn llibre“El petit príncep”, d’Antoine de Saint-ExupéryUna pel·lícula“Amadeus”, de Milos FormanUn viatgeÍtaca, no està a les agències de viatge però és cap a un país que fos totalment lliure, solidari i que ens permetés ser fraterns amb els països del voltantUn cantautorJoan Manuel SerratUn somniQue es descobreixi el remei per a les malalties poc conegudes com la fibromiàlgia i la fatiga crònica
