Joan Selva treballava al sector de les arts gràfiques. Però als 26 anys va decidir entrar al món de la fotografia. “Va néixer la meva filla, voler fer-li bones fotos em va engrescar a estudiar fotografia”, diu Selva. Les oportunitats laborals li van arribar de seguida. “Vaig anar fent cursos, diferents especialitzacions fins que vaig començar a treballar per a altres fotògrafs, va ser molt immediat, en el període d’un any”, recorda el fotògraf.
Des de bon començament va retratar casaments, una especialitat que l’apassiona. “M’agrada el contacte amb la gent, les persones en aquell dia de festa, captar aquelles imatges, aquells moments”, diu Selva. Assegura que quan es casa una parella, com a fotògraf sent que intervé en l’esdeveniment però, sobretot, que té una gran responsabilitat. “No puc fallar perquè aquell moment no es pot repetir, un fotògraf de paisatges, si ha sortit malament la foto, va un altre dia i el paisatge esta allà mateix, al casament tot és a contra-rellotge”, diu Joan Selva. Precisament per aquesta fugacitat, el retratista considera que calen unes aptituds concretes per a desenvolupar aquesta feina: “Primer, m’hi sento molt a gust, no em fa gens de por, em motiva, no m‘avorreixo gens i en canvi l’estudi sí”, confessa el fotògraf de casaments.
Selva està content d’haver fet, des de ja fa més de deu anys, un canvi de professió com aquest. Però, de tota manera, el sector de la fotografia, com molts, no passa pels millors moments. “Han baixat el nombre de casaments i per tant ha baixat la feina, però llavors l’única manera que tenim de lluitar contra això és oferint qualitat”, diu Joan Selva. Opina que els fotògrafs que encaren aquesta mala situació abaixant els preus s’equivoquen i es treuen valor.
“Naturals i espontanis”
“Retrato el moment tal com és, no els col·loco per a la foto”“La frase que sempre he fet servir és naturalitat i espontaneïtat”, diu el fotògraf de casaments. Explica que no tracta les núvies com si fossin models i que, això, és part de l’èxit. “Captar el moment com és, no col·locar la noia en una postura que potser quedaria molt bé per a la foto però que ella mai es col·locaria així”, diu Joan Selva. És per això que el retratista proposa als protagonistes què poden fer, però són ells els qui decideixen com fer-ho. “Els dic que s’agafin de la mà, que vagin passejant, que passin per un lloc o un altre... i mentrestant vas disparant”, diu el fotògraf. D’aquesta manera les fotografies són el resultat d’un moment espontani en lloc d’una escena preparada. “Si es miren aconsegueixo un somriure molt més natural que si em miren a mi”, raona Selva.
Apunts
Defineix-teUna persona sense por als reptes, d’idees clares, em considero just, pacient, nerviós i m’apassionen molt les coses que faig.Un llibre“El príncep”, de Maquiavel. Una pel·lícula“El Padrino”, de Francis Ford Coppola.Un viatgeM’agradaria creuar l’Atlàntic en veler.Un fotògraf Francesc Català Roca.Un somniPoder seguir amb la vida que tinc ara.
