Els The Beatles, entre moltes altres cites, van assegurar que "quan escrius quelcom, això demostra qui ets i on ets". I és precisament això el que li ha passat a Robert Poch, cantautor de Vilassar de Dalt que als seus quaranta anys ha decidit fer el salt al camp musical professional.
Són anys de sentiments i experiència, com l’arribada dels seus fills, els moments que sempre ha plasmat en les seves cançons, i que dibuixen així la muntanya russa que és la vida. “És una de les vies amb les que em sento més còmode expressant-me”, explica Poch, que reconeix que totes les cançons “tenen un estil directe i contundent que parlen de la vida quotidiana, de situacions bones o dolentes amb què tots ens trobem”. "En moments de màxima felicitat o profunda tristesa, sempre he tingut la necessitat d'escriure-ho", afirma l'artista.
Però el cert és que fa anys que Poch escriu cançons, posant música a la seva vida. Però durant tot aquest temps, tot ha quedat en una calaix, de portes endins, “perquè em feia por ensenyar-ho”, recorda Poch. Va començar a estudiar guitarra amb només nou anys i ell mateix és incapaç de determinar a quina edat va començar a escriure cançons: “Des de sempre la música ha estat amb mi”.
La guitarra, el llapis i la inspiració trobada en l'entorn, en el dia a dia, han convertit la música en un estil de vida per a Poch: "més enllà de les cançons, la música és una manera d'entendre el món, d'agafar-se la vida".
Poch té clar que la música l'acompanyarà encara molt temps. Perquè al cap i a la fi, el que un aconsegueix, és allò que es proposa, com afirmen les 'Espases de cartró' de Poch: "I construirem gegants de paper (...)i canviarem les lleis, serà tot al revés".
"Aquest és un disc adreçat a tothom que necessiti una mica d'esperança"
APUNTS
Defineix-te: Cantarrista
Un llibre: 'L'or blanc' d'Emund de Waal
Una cançó: 'Hotel California' de 'The Eagles'
Un viatge: El Camí de Santiago
Un grup musical: The Beatles
Un repte: Tocar a l'Apolo
